 |
La irregularitat en la disponibilitat d’aigua en l’àrea corresponent a les conques de proveïment de la ciutat de Barcelona i la seva rodalia fa imperativa la necessitat de preservar aquest recurs natural. L’estalvi d’aigua és necessari també per tal de protegir els ecosistemes aquàtics del nostre país, assegurant els cabals adequats.Aquesta tasca implica el conjunt de la societat, tant les administracions públiques, com les empreses, els sectors productius i la ciutadania en general.
Un dels objectius de l’Agenda 21 de Barcelona és, precisament, reduir el consum d’aigua i incrementar l’eficiència en el seu ús, augmentant la informació i la sensibilització sobre el cicle de l’aigua i la seva gestió. A la vegada, un dels objectius complementaris és predicar amb l’exemple, assumint el valor educatiu de la gestió de la ciutat. En ambdues direccions s’ha treballat en els últims anys -des de l’Ajuntament i des de molts altres actors ciutadans-, mitjançant campanyes informatives, utilitzant l’aigua del freàtic per a determinats usos públics, i reduint els consums domèstics i públics.
El consum d’aigua de xarxa dels serveis municipals s’ha reduït més d’un 38% entre els anys 1995 i el 2006. Durant l’any 2006 més del 10% de l'aigua que es va gastar en consum públic provingué del freàtic de la ciutat. A més l'aigua de rec va passar de 1,21 m3/m2 (1994) a 0,42 m3/m2 (2006). El consum total d’aigua per habitant a la ciutat ha davallat un 12,4%de 1999 a 2006 i el consum d'aigua domèstica també s’ha anat reduint en el mateix període, des de 132,9 litres per habitant/dia, fins als 118,1 litres habitant/dia.
| L’Àrea de Medi Ambient ha instal•lat 31 nous urinaris sense aigua en diverses dependències municipals, que junt al canvi per renovació d’altres 21 sumen un total de 52 noves unitats. Aquests urinaris permeten un estalvi d’entre 2 i 3 litres per cada ús. Aquesta mesura s’inclou en la línia d’estalvi d’aigua en edificis i instal·lacions municipals de l’Ajuntament, que durant l’any 2009 ha destinat 20.000 euros, inclosos en el Pla d’Acció Municipal. |
 |
La irregularitat en la disponibilitat d’aigua en les conques de proveïment de la ciutat de Barcelona, l’escassetat d’aquest recurs i la seva importància ecològica, ens demanen un major compromís en el seu ús racional i l’estalvi. Per aquesta raó, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el passar 23 de març una  mesura de govern per a impulsar l’ús racional i l’estalvi de l’aigua, que estableix 3 línies d’acció:
- La promoció de l'estalvi entre els ciutadans, les entitats i les escoles amb campanyes de difusió adreçades al gran públic per a estendre els hàbits d'estalvi d'aigua.
- L’aposta per una gestió més sostenible de l'aigua de consum dels serveis municipals proposant una millora del control del consum de les diferents dependències i serveis, una reducció del consum d’aigua potable -especialment a parcs, neteja viària, fonts i els edificis municipals-, un increment en l’ús d'aigua freàtica i finalment l’aprofitament en l’àmbit metropolità de les aigües residuals tractades.
- El Pla d’actuació municipal per a risc de sequera amb un seguit d’accions pels casos extraordinaris de manca d’aigua, amb dues línies d’acció: la definició de les accions de caràcter intern d’estalvi d’aigua d’ús públic i, per l’altra, la concreció de les accions de caire comunicatiu i de sensibilització adreçades a la ciutadania.
El setembre del 2005 es licitar la contracta dels serveis de neteja i conservació conservació de les 1.647 fonts públiques i 218 ornamentals de Barcelona, amb la inclusió de criteris ambientals que han permès:
- Un estalvi estimat d’un 65,5% de consums d’aigua
- Un estalvi energètic estimat de 32,1%
- Gràcies als 28 vehicles de la contracta que funcionen amb gas natural comprimit i s’hi ha fet modificacions en el xassís i en la carrosseria, es produirà una reducció de més de 3 dB a part de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Parcs i Jardins ja compta amb 12 urinaris masculins URIMAT, uns
urinaris que no utilitzen ni aigua ni productes químics pel seu
funcionament i per tant suposen un important d’estalvi d’aigua. Els
urinaris estan situats a: platges (2), al Viver de Tres Pins (7) i al
centre Ramon de Penyafort (3).
Cada Urimat estalvia entre 3 i 6 litres d’aigua potable per ús.
D’aquesta manera, un cop totes les platges s’hagin equipat amb
Urimat es preveu un estalvi anual d’entre 4.500 i 9.000 m3 d’aigua.
Aquests urinaris ja funcionen amb èxit a llocs com a l camp del Barça,
el Liceu, l’Hospital Clínic o la UPC.
L’aigua a Barcelona- la disponibilitat i l’aprofitament dels recursos hídrics
Aquest informe fou presentat al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat el passat 18 de desembre de 2006 i fa un repàs exhaustiu dels recursos hídrics disponibles, el consum de l’aigua, l’aprofitament de l’aigua freàtica, les mesures d’estalvi i eficiència i les situacions excepcionals de sequera a l’àrea de Barcelona.
Durant els últims anys, el consum d’aigua embotellada i l’ús de filtres per a obtenir una aigua amb millor sabor ha anat en augment. Els impactes associats a l’ús d’envasos de plàstics són coneguts per tothom. Per aquest motiu, el fet de posar filtres a la sortida de l’aigua de xarxa semblaria d’entrada una opció més sostenible, ja que s’evita el consum de productes derivats del petroli.
No obstant, hem d’anar en compte amb el tipus de filtre que instal·lem ja que pot comportar un augment indiscriminat del consum d’aigua. En el cas dels filtres d’osmosi inversa, per a aconseguir un litre d’aigua filtrada es llencen uns 3 o 4 litres directament a les clavegueres. Per aquest motiu, abans d’instal·lar un sistema de subministrament d’aigua basat en un filtre, ens hem d’informar bé del seu funcionament i de les conseqüències que pot comportar.
Si voleu saber més sobre aquest tema, us recomanem que llegiu el següent article: http://www.terra.org/articulos/art01616.html
El consum d’aigua de xarxa dels serveis municipals s’ha reduït més d’un 38% entre els anys 1995 i el 2006.
Durant l’any 2006 més del 10% de l'aigua que es va gastar en consum públic provingué del freàtic de la ciutat.
A més l'aigua de rec va passar de 1,21 m3/m2 (1994) a 0,42 m3/m2 (2006). El consum total d’aigua per habitant a la ciutat ha davallat un 12,4%de 1999 a 2006 i el consum d'aigua domèstica també s’ha anat reduint en el mateix període, des de 132,9 litres per habitant/dia, fins als 118,1 litres habitant/dia.
|
