Els impactes associats al consum d’energia són molt diferents en funció de quin sigui el seu origen.
A la ciutat de Barcelona, el 49% del consum d’energia és d’origen nuclear, un 46% correspon a combustibles fòssils, un 4% a energia hidràulica i només un 1% prové de fonts d’energia renovables. Per tal de fomentar l’estalvi, l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables, l’any 2002 es va constituir l’Agència Local d’Energia de Barcelona.
L’energia que consumim en edificis municipals s’utilitza a parts iguals per calefacció i condicionament de l’aire, il·luminació i màquines d’oficina; i, en una part molt reduïda per a aigua calenta sanitària. L’increment de l’eficiència - a partir de auditories energètiques, canvis en el sistema d’il·luminació o en equips informàtics - i la substitució d’energies fòssils per a energies renovables són els dos àmbits d’actuació bàsics per a una utilització més sostenible de l’energia a l’oficina.
- Energia solar fotovoltaica als edificis municipals
Les instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa converteixen els edificis en petites centrals elèctriques: l’energia generada es ven a la xarxa, i no són necessàries bateries per a l’acumulació de l’energia. Els edificis municipals més emblemàtics amb una coberta fotovoltaica són les mateixes Cases Consistorials (edifici Nou i Novíssim) o les escoles.
Segons dades de juliol 2005, hi ha un total de 19 edificis municipals que compten amb instal·lacions solars fotovoltàiques que transformen l’energia solar en electricitat. Totes aquestes instal·lacions sumen una superfície de captació solar de més de 5.875 m2 i produeixen aproximadament 868.000 kWh/any, cosa que correspon a un estalvi econòmic d’uns 235.000 € anuals.
Podeu consultar la llista detallada dels equipaments amb  plaques solars fotovoltaiques.
- Energia solar tèrmica a escoles i equipaments esportius
La incorporació de captadors solars tèrmics per a la producció d’aigua calenta en edificis municipals –escoles bressol i equipaments esportius- és una de les actuacions més antigues a dins de l’àmbit de la promoció d’energies renovables. L’any 1995 es van instal·lar els primers captadors solars tèrmics en 6 escoles bressol.
Posteriorment es van incorporar captadors solars per a la producció d’aigua calenta al Poliesportiu Municipal del Guinardó i a les Piscines Picornell (link termiquespicornell.pdf). Aquestes instal·lacions generaran energia per a escalfar l’aigua calenta sanitària equivalent a 5.000 litres/dia en el primer cas i a un total de 1.242 dutxes en el segon cas.
A més de l’estalvi energètic, l’ús de l’energia solar comporta un estalvi d’emissions a l’atmosfera. En aquest cas, la central de les piscines Picornell evitarà l’emissió d’un volum equivalent a 65 tones de CO2 a l’atmosfera: caldria un any perquè gairebé 10.000 m2 de bosc mediterrani convertissin en oxigen aquesta quantitat de CO2.
Segons dades del maig de 2005, ja hi ha 52 instal·lacions municipals amb instal·lacions solars tèrmiques, amb una superfície de captació de 4.341 m2 i una producció d’energia estimada de més de 3.545.000 kWh anuals.
Podeu consultar la llista detallada dels equipaments amb plaques solars tèrmiques.
- Properes instal·lacions
Durant l’any 2007 l’Ajuntament instal·larà 17 noves centrals solars fotovoltaiques en equipaments municipals de la ciutat de Barcelona. Els 2.200 m2 de plaques previstos suposaran una potència de 283,7 kWp i generaran una energia estimada en 319.000 kWh/any, equivalent a alimentar energèticament a 147 habitatges durant un any.
S’han escollit equipaments públics destinats al conjunt de la ciutadania, on acudeixen diàriament un elevat nombre de persones, per tal de potenciar el valor exemplificador de la iniciativa.
Les 35 instal·lacions fotovoltaiques amb que contarà la ciutat a finals de 2007 suposaran un estalvi d’emissions aproximat de 209 tones de CO2.
El Patronat Municipal de l'Habitatge (PMHB) ha començat les obres de tres noves promocions on s'aplicarà la certificació energètica, que serà d'obligat compliment en tots els nous projectes realitzats a partir del novembre de 2007. En aquest cas, es tracta de 72 nous habitatges, situats a la zona Fòrum, entre els carrers Llull i Taulat.
Fa gairebé deu anys que el Patronat aplica criteris de construcció sostenible i d'estalvi energètic en totes les seves noves promocions. No obstant, la determinació d'una qualificació i certificació energètica provisional ha permès incorporar a l'actuació nous elements d'eficiència i estalvi que no eren previstos en la fase inicial del projecte.
El procés per a la certificació energètica en aquests tres edificis va ser impulsat pel Patronat i l'Agència de l'Energia de Barcelona, on es treballa el desenvolupament d'actuacions energètiques dins de l'àmbit de la construcció des de l'any 2002.
Aquesta experiència es va presentar en unes jornades que el Patronat va organitzar amb l'Agència de l'Energia el passat mes de juny i s'ha recollit recentment en la publicació Qüestions d'Habitatge núm.15, que edita el PMHB.
La substitució de lluminàries ordinàries existents per a lluminàries d’alta eficiència, que s’està duent a terme des de l’any 1997 en determinats edificis municipals, ha comportat una reducció del consum energètic en la il·luminació dels edificis. Com a mostra d’algunes d’aquestes actuacions d’estalvi tenim:
- Substitució de les bombetes espelma del Saló de Cent per làmpades de baix consum, on el retorn de la inversió ha estat inferior a un any.
- Substitució de les lluminàries ordinàries de les cases consistorials per altres d’eficients. Per a conèixer informació més detallada sobre aquesta actuació podeu consultar la Fitxa de Sostenibilitat núm. 2 de l’Agenda 21 de Barcelona.
També s’han realitzat altres actuacions que permeten controlar i regular el consum energètic:
- Instal·lació d’una pantalla tèrmica motoritzada a l’hivernacle de l’Escola Viver de Castell de Sant Foix que ha permès reduir el consum de gas-oil per a calefacció.
- Instal·lació progressiva de comptadors electrònics amb telemesura que permeten un seguiment àgil i acurat del comportament del subministrament.
La compra d’equips informàtics que realitza l’Institut Municipal d’Informàtica incorpora criteris ambientals referents, entre d’altres, al consum energètic. La inclusió d’aspectes com el consum dels aparells en els diferents modes de funcionament (repòs, hivernació, operatiu,...) o el temps d’activació del mode de repòs als plecs de prescripcions tècniques ha permès incrementar l’eficiència energètica dels nous equips.
Com a exemple, podeu consultar les millores ambientals incloses als plecs de contractació d’equips informàtics de l’Institut Municipal d’Informàtica.
Per conèixer més a fons els criteris ambientals aplicables als equips informàtics, podeu consultar els estàndards i les ecoetiquetes més comunes:
- MPR II:
Estàndards establerts per l’Institut Suec de Normativa per reduir els efectes que els camps magnètics emesos pels monitors puguin tenir sobre la salut. L’acompliment de la certificació MPR II implica que un monitor ha estat testat i presenta un nivell baix d’emissions.
- TCO:
Estàndards establerts per l’Organització Sindical Sueca de Funcionaris i Treballadors de l’administració pública, per a ordinadors, monitors, teclats, impressores i fins i tot telèfons mòbils. Els criteris inclouen limitacions de les radiacions emeses més estrictes que els MPR II, i incorporen altres aspectes com l’energia, l’ergononomia o la reciclabilitat.
Per a conèixer els criteris concrets: http://www.tcodevelopment.com
- Energy Star:
Estàndards energètics establerts per l’Agència de Protecció Mediambiental dels Estats Units (EPA) per a tot tipus d’aparells elèctrics.
Per consultar els criteris concrets: www.energystar.gov
- Àngel Blau:
Estàndards establerts per l’Agència Federal de Medi Ambient d’Alemanya (Umweltbundesamt) per diferents aparells ofimàtics. A més de criteris d’estalvi energètic, inclou d’altres relacionats amb la limitació de substàncies tòxiques, la vida útil dels productes o l’ús de matèries reciclades.
Per conèixer els criteris concrets dels diferents equips informàtics: www.blauer-engel.de/englisch/navigation/body_blauer_engel.htm
Des del Setembre de 2007, els vehicles de l’empresa Urbaser que realitzen el servei de neteja a 28 barris de la ciutat de Barcelona ja podran omplir el seu dipòsit als nous sortidors de biodièsel que Urbaser ha posat en funcionament.
La realització d’aquesta mesura s’inclou dins del Pla d’Acció 21 lliurat per Urbaser a l’Ajuntament de Barcelona com a signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat.
La mesura afectarà a un total de 340 vehicles que podran utilitzar biodièsel B20. Es preveu que aquesta millora eviti durant l’emissió d’unes 1.000.000 kg de CO2 a l’atmosfera
Aquest hivern, el Director de Serveis Tècnics de Serveis Generals i la
Directora de Comunicació i Programes Ambientals han enviat una
carta a tots els responsables d’edificis municipals per tal de recordar
que cal utilitzar el sistema de calefacció només quan sigui necessari i
regular la temperatura dels aparells.
En aquest sentit, en base al Reglament d’instal·lacions tèrmiques,
recomanen que la temperatura de confort a l’interior dels edificis
municipals superi els 21ºC.
Cada any, l’estiu comporta la posada en marxa dels aparells d’aire condicionat, també als nostres equipaments i edificis municipals.
L’any 2005 es va aprovar una Instrucció als serveis per part de l’Alcaldia per tal de promoure un ús racional de l’aire condicional en totes les dependències municipals. En primer lloc, utilitzant-lo només quan sigui necessari. I en segon, fent una bona regulació de la temperatura dels aparells, que la instrucció concreta en 24ºC. Les temperatures molt baixes a l’estiu suposen un malbaratament energètic i poden produir molèsties per a la salut.
Coincidint amb la campanya general “No et quedis gelat” destinada a procurar una bona climatització dels locals comercials, posem a disposició de les dependències municipal el cartell “No et quedis gelat!”, que podeu demanar a: ajuntamentsostenible@bcn.cat
El 2005 es va dur a terme una sessió de formació sobre l’energia per al personal del sector de Serveis Urbans i Medi Ambient, en la qual es va explicar quines són les energies renovables, el Pla de millora energètica de Barcelona, i com es pot millorar el comportament energètic.
Podeu consultar el contingut de la sessió “L’energia i les seves conseqüències ambientals... Què podem fer nosaltres?”.
- Il·luminació:
- Aprofitem al màxim la llum natural: pugem les persianes durant les hores que no entra el sol directe.
- Tanquem els llums quan sortim de sales de reunions, lavabos i despatxos buits! Evitem encendre els llums que no són necessaris.
- En alguns despatxos hi ha un excés de punts de llum: desconnectem els llums que no ens facin falta.
- Màquines d’oficina:
- Apaguem l’ordinador! Molts equips informàtics estan en marxa dia i nit. Si apaguéssim l’ordinador cada dia al final de la jornada laboral podríem estalviar fins a un 75% d’energia! Recomanem com a mínim apagar la pantalla sempre que sortim del despatx per a més de 20 minuts, i apagar tot l’equip els caps de setmana.
- No utilitzem “Salvapantalles” animats. Els protectors de pantalla són uns grans consumidors d’energia! Originàriament, s’utilitzàvem per protegir les pantalles antigues, no per estalviar energia.
- Busquem i programem els temps mínims per als “modes d’espera” o “sleep off” programables en el nostre equip, així estalviarem energia i diners.
- Climatització:
- Ajustem bé la temperatura si tenim equips de calefacció o refrigeració amb regulació individual. Una diferència de temperatura al voltant dels 5º és suficient. Escalfar l’aire interior un grau més a l’hivern o refredar-lo un grau més a l’estiu significa un increment de la despesa econòmica d’un 6%!
- Creem un bon ambient de treball! Si l’aire del despatx està molt carregat, ventilem durant poca estona. Una ventilació durant 5 minuts és suficient. No deixem finestres semiobertes i la climatització en marxa.
- Més consells:
- Enlloc de piles podem utilitzar piles recarregables, que es poden recarregar amb un aparell endollat al corrent elèctric, o millor amb un carregador solar.
- Els aparells electrònics, com equips de música, TV i vídeo tenen un consum d’energia permanent en el mode “stand-by” (repòs amb una llumeta encesa). Cal apagar els equips amb l’interruptor del propi aparell i no amb el comandament a distància per a evitar el consum continu i innecessari d’energia.
Sumant les d’energia tèrmica i energia fotovoltaica, l’Ajuntament presenta 71 edificis amb instal·lacions d’energia solar. En total, sumen més de 10.000 m2 de plaques, generen aproximadament més de 4 milions de kWh anuals i suposen un estalvi d’emissions de CO2 d’aproximadament 700 tones.
| |
Núm.
instal·lacions |
Superfície (m2) |
Energia generada estimada (kWh/any) |
Estalvi CO2 (tones) |
 |
| Energia solar tèrmica |
52 |
4.341 |
3.545.818 |
604 |
|
| Energia solar fotovoltaica |
19 |
5.875 |
867.939 |
93 |
|
| TOTAL |
71 |
10.215 |
4.413.757 |
697 |
Si classifiquem les diferents instal·lacions segons la tipologia d’edifici en que es troben, s’observa que les “instal·lacions singulars” són les que agrupen més m2 de plaques (més de 4.000 m2), seguits pels habitatges públics (més de 2.000 m2) i els equipaments esportius (més de 1.500 m2):
|
