Marcat per un aparent i perenne aire de provisionalitat, després de tres quarts de segle el parc de l’Eixample segueix sent el lloc on descansa l’ànima de Bombers de Barcelona. El Central va erigir-se el 1932 al bell mig de Barcelona (la de llavors), substituint l’antiga caserna mare ubicada al Parc de la Ciutadella. Però la polèmica va acompanyar el projecte des dels seus inicis.

Segons el pla original, el parc s’havia de construir al carrer Sicília, però l’Ajuntament va preferir finalment utilitzar la meitat de l’illa de cases delimitada pels carrers Casanova, Provença i Villarroel. Aquest emplaçament va ser font de les primeres controvèrsies, ja que el Mercado del Porvenir (avui conegut com a Mercat del Ninot) i el parc Central dels Bombers de Barcelona es van haver de disputar una part de l’illa de cases, que ambdós projectes contemplaven com a pròpia.

Alhora, una de les cantonades que havia d’ocupar la caserna, la del carrer Villarroel, estava integrada per vivendes de particulars, sobre les quals l’Ajuntament no hi tenia drets.

Així, el 7 de juliol del 1928 es va adjudicar finalment la construcció de la nova caserna, amb un pressupost per a tota l’obra de 1.033.625 pessetes.Una xifra que avui ens pot semblar irrisòria, però que va suposar una gran inversió de capital per aquella època.

Segons explica José Sabadell al seu llibre titulat Historia del Cuerpo de Bomberos de Barcelona (edició del 1943), l’activitat amb què s’havien començat les obres al solar de l’Eixample “va convertir-se aviat en una desesperant lentitud”, que va fer que aquestes es dilatessin quatre llargs anys. Molt més del previst inicialment.

El 16 de setembre del 1932, les autoritats van fer entrega del quarter al recent nomenat director del Servei José Mª Jordán Poyatos. Un projecte “inacabat”, com el defineix Sabadell, doncs la cantonada de Villarroel, inclosa en els plànols originals del parc, es va deixar sense construir.

El dia de la seva inauguració definitiva, el 8 d’octubre del 1932, el Cos de Bombers de Barcelona estava format per una plantilla estable de 250 operatius, sota la batuta del recent investit Cap del Servei José Mª Jordán Poyatos. La flota de vehicles havia estat renovada i ampliada el 1929, coincidint amb l’Exposició Universal, amb l’adquisició d’una gran partida de Magirus. El 1932 –igual que avui dia– bombers acabava d’estrenar uniforme i comptava amb una important dotació de material.

No va ser fins molts anys més tard que l’Ajuntament va poder disposar també d’aquest solar. Les noves necessitats del Cos de Bombers van aconsellar llavors que l’espai fos destinat a la construcció d’un edifici on ubicar les oficines i magatzem.

El castellet, icona visible de la caserna, servia originàriament per penjar les mànegues a secar a l’ombra, doncs eren fetes de lona i secar-les al sol podia malmetre-les.

Al llarg de tots aquests anys el parc Central ha estat objecte de successives obres i modificacions, fins a assolir la seva imatge actual. Així, el 1934, l’Ajuntament va aprovar la construcció de tres naus dins de la caserna i, poc després, la instal·lació d’un aparell distribuïdor de gasolina al pati de la mateixa.

Décades més tard, de la darrera remodelació va sorgir el poliesportiu, construït com una nova planta sobre el terrat original de l’edifici, al damunt dels dormitoris.