Cuentod@s, espai de narradors i narradores

Espai on la paraula lliure, creativa i artística es vesteix de conte. Vine a escoltar i explicar les teves pròpies versions el primer i el darrer dijous de cada mes.

Exposició: Desvanecidos

Esvair, significa escampar o fer desaparèixer de la vista a poc a poc les parts que formen un cos, esborrar de la ment o oblidar una idea, una imatge o un record.
Aquest projecte té la intenció d'aprofundir sobre el rostre humà, el retrat i l'associació cultural que desprèn la màscara facial en diversos contextos culturals que tenen una jerarquia particular al posseïdor.
La màscara, l'altra cara, l'altra identitat, s’ha utilitzat des del Paleolític, per la majoria dels grups humans en totes les èpoques. La màscara disfressa, oculta o revela la identitat de qui la utilitza; representa fidelment que la nostra realitat diària es compon d'històries pròpies i alienes, d'amics i enemics, de coneguts i desconeguts, de rostres amb cara i cares sense rostre.
Sala Montserrat Roig.

Exposició col·lectiva de fotografia del Pati Llimona

Exposició: Punta d'ahir i d'avui

Com el seu títol indica, en aquesta exposició podrem trobar tant puntes antigues (com poden ser ret-fi i blondes), com punta moderna en la qual podem trobar com tema ceràmiques o vitralls (modernistes), peixos, arbres...

Exposició: SHOOTING IN SUPER 8

Exposició: Cosas importantes pendientes

Fa 18 anys, el 1991, Felicitas va perdre el seu marit. Ella tenia 60 anys i es quedava sola en un pis de 270 m2 a Barcelona. Va decidir que era el moment de reformar la seva llar amb les seves pròpies mans i va començar una obra en la qual segueix treballant, tenaç, des de llavors. És una Penélope de casa: pinta i arregla tot cíclicament, canviant d'opinió cada vegada, sense acabar mai. Viu en estat de precarietat permanent, però la seva energia sembla inesgotable.

Barcelona, juliol 2009.

Hipòlit o la mirada d'Hipòlit 

Hipòlit o la mirada d'Hipòlit és un monòleg sobre el mite clàssic de Fedra, interpretat per l'actriu Bea Insa (Fedra) i per Pau Segura (al violoncel). L'obra s’inicia amb la mort d’Hipòlit, rememorada per la seva madrastra, Fedra. Mentre la lluminosa tarda declina, Fedra resta sola i aïllada a casa seva i l’obsessió, el penediment, la culpabilitat i la innocència brollen de la seva ànima tot cercant encara la mirada d’Hipòlit.  Al record de l’amor impossible cap al seu fillastre, van dirigides les seves últimes paraules, plenes de desolada passió i desesperança.

acperpetuummobile.wordpress.com
www.flickr.com/photos/associacioperpetuummobile
vimeo.com/32445929

Cuentod@s, espai de narradors i narradores

3ª Mostra de Super 8