En el marc d'un sistema industrial desmantellat i amb la col.laboració d'obrers desocupats, Alejandro Marmo va començar a rescatar les deixalles industrials de les fàbriques abandonades per transformar-los en escultures i murals per a l'espai públic.

Amb els anys, es van instal·lar més de 100 obres amb què es va aconseguir deixar testimoni, a partir de l'art, d'un missatge d'esperança que és en si, una eina de comunicació social per construir consensos.
Aquesta exposició és un registre d'experiències fotogràfiques de projectes artístics realitzats en espais públics amb participació col·lectiva.
Més información: www.alejandromarmo.com.ar
Sala Foyer

Polònia promou amb força un model tradicional de la família, i l'homosexualitat és un sinònim de malaltia i desviació sexual. Al marge de la societat, els homosexuals pateixen discriminació individual, social i jurídica. Les lesbianes, pràcticament invisibles en la vida pública, pateixen un rebuig addicional per no complir el seu "paper natural de mares" en el marc de la família tradicional.
Amb “Lesbianes i molt més” es vol explicar la història d'aquestes dones, mostrant no només situacions típiques de la vida quotidiana, sinó també la seva lluita contra l'homofòbia, els seus interessos i el que - segons elles mateixes - els defineix més enllà de la seva orientació sexual.
Al projecte hi van participar 12 parelles lesbianes. Algunes de les persones interessades a participar inicialment, van decidir que les seves fotografies fossin retirades, per la por de les possibles conseqüències de la seva "sortida de l'armari" en les seves vides familiars o professionals.

Col·laboren: Grup Maracalà, Ana Candenas, i pares i mares del Casal Infantil

Begowal, petita localitat situada en l'estat del Panyab, al nord de l'Índia, no és un lloc turístic ni té res especialment atractiu o singular que serveixi d'excusa per a una visita.

En realitat, podria ser qualsevol altre lloc del Panyab el que ens ajudés a explicar, en imatges, la realitat d'aquesta comunitat de 23 milions de fidels que viu tan propera a la seva religió, i el que ens ajudés a entendre els vincles que es creen entre els móns d'un emigrant.

Però va ser a Begowal on van néixer Joginder Singh i Ras Khaur. En una Índia allunyada de les rutes turístiques i de les vaques sagrades. Una Índia on el Sijisme és la religió majoritària i on tots els homes es cognomenen "Singh" (lleó) i totes les dones "Kaur" (princesa).

“Aquesta exposició és un relat fotogràfic que comprèn la suma d’experiències que van fer que Nicaragua es convertís per a nosaltres en una destinació molt especial. Les «petites coses» que hem vist i viscut durant els nostres viatges a aquest bell país, han donat lloc a un intens treball fotogràfic que ens parla de la Nicaragua actual, dels seus paisatges i la seva gent.
Al llarg de la nostra vida hem compartit moments importants amb persones que van conèixer aquest país en temps de la guerra entre Contras i Sandinistas i parlaven de Nicaragua amb un sentiment que sempre els ennuvolava la mirada. Alguna cosa hi havia doncs en aquest país centreamericà que havíem d’anar a trobar.
Van passar molts anys fins que vam tenir l’oportunitat de viatjar a Nicaragua per primera vegada. Els temps de la guerra formaven part ja de la història, per donar protagonisme a moments polítics difícils però més afables. Per aquell temps, gairebé ningú parlava de Nicaragua i encara menys no es trobava a la llista de països proposats per les agències de viatges. El nostre interès era justament conèixer un país del que havíem escoltat moltes històries però del que, en realitat, no sabíem res. Nicaragua ens va donar molt més del que havíem imaginat: la suma de petites coses que van donar lloc a una gran experiència.”