Pla director de cooperació internacional i solidaritat 2006-2008

A continuació es presenten els principals referents externs que han conformat i conformaran la política de cooperació per al desenvolupament de l'Ajuntament de Barcelona i, per tant, del present Pla Director i les actuacions que se'n deriven.

2.1. La nova doctrina i agenda del desenvolupament i de la cooperació per al desenvolupament

Els organismes multilaterals, el sistema de Nacions Unides, l' OCDE, molts països del Nord i del Sud i, també, la major part dels actors privats i públics del sistema de cooperació per al desenvolupament s'han compromès no fa gaire amb una agenda internacional per tal de reduir la pobresa al món. La data marcada per assolir aquesta reducció de la pobresa és la de l'any 2015. El compromís s'expressa mitjançant vuit objectius, 18 fites concretes a assolir l'any de referència i amb un sistema pautat d'indicadors i de procediments d'anàlisi, seguiment i avaluació, que inclou exàmens intermedis de l'evolució dels compromisos (el primer, justament, l'any 2005).
Addicionalment, a més dels compromisos en matèria de desenvolupament i d'eradicació de la pobresa, la Declaració del Mil·lenni recull una sèrie de compromisos que marquen també l'agenda dels actors del sistema internacional de cooperació per al desenvolupament i de millora de les relacions internacionals. Concretament, es recullen compromisos en matèria de: construcció de la pau (pau, seguretat i desarmament); equitat de gènere i promoció de l'autonomia de la dona; medi ambient; democràcia, drets humans, bon govern i gestió dels assumptes públics, protecció de les persones i grups vulnerables; especial atenció a les necessitats específiques d'Àfrica; i enfortiment del sistema de Nacions Unides.
Naturalment, la Declaració, els seus Objectius i la resta de compromisos vinculats seran una guia bàsica per a l'acció de cooperació i solidaritat de l'Ajuntament.
En el terreny de la "doctrina" del desenvolupament i de la cooperació necessària per tal d'assolir-lo, cal destacar també que en les dues darreres dècades el corrent dominant de la idea de desenvolupament ha generat una sèrie de consensos i de bones pràctiques que es donen per descomptades.
Per dir-ho en altres paraules, comptem amb una sèrie d'idees, conceptes i consensos que funcionen arreu i per a tothom com a guies per a l'acció, com a elements que permeten conformar polítiques públiques de qualitat en el terreny del desenvolupament i de la cooperació.
Entre elles, cal destacar, a efectes del present Pla Director:

1. La consideració del desenvolupament com a bé públic global i com a dret d'abast estructural i permanent. La consideració de la cooperació per al desenvolupament com a objectiu limitat i temporal, adreçat simplement a coadjuvar o facilitar les polítiques de desenvolupament, encara que - amb coherència amb la concepció del terme - amb orientació transformadora i allunyada de l'assistencialisme.
2. La consideració del desenvolupament com a procés multidimensional, centrat en la satisfacció de les necessitats de les persones i en la millora constant del seu benestar, procés que pot tenir diversos models, en funció de les constriccions, condicionants, opcions i decisions en matèria mediambiental, cultural, social, econòmica i política de cada cas. En resum, la consideració del desenvolupament com un procés que vol contribuir a resoldre les causes estructurals de la pobresa, de les desigualtats, de l'exclusió i de la injustícia.
3. La singularització d'estàndards i referències internacionals, que permeten planificar i decidir polítiques públiques, amb prioritats sectorials i temàtiques, per als diferents actors del sistema, relacionant les polítiques entre si i establint bones pràctiques a l'hora de definir les consideracions bàsiques sobre la planificació i l'execució.

Finalment, cal recordar que el Pla Director de l' Ajuntament, com també la seva política de cooperació per al desenvolupament, han de tenir presents i fer seus els marcs legals i de planificació estratègica en matèria de cooperació per al desenvolupament espanyol i català, concretament els respectius Plans Director 2005-2008 i 2002-2006 i les  respectives concrecions anuals de tots dos.

2.2. Les bones pràctiques i estàndards internacionals, guia per a la recerca de qualitat i coherència

Dècades d'ajut al desenvolupament i de cooperació, com també el vuitè objectiu de la Declaració del Mil·lenni abans esmentada (estratègia d'associació per al desenvolupament) permeten establir un catàleg de bones pràctiques i d'estàndards internacionals que serviran de guia per a l'acció.
Concretament es volen destacar els següents, de major a menor grau de concreció:

1. Els objectius darrers de les polítiques de desenvolupament i de cooperació per al desenvolupament, que vénen marcats per l'enfocament de promoció de les capacitats de les persones, comunitats, ciutats i nacions, enfocament promogut en particular per Amartya Sen, Martha Nussbaum i el PNUD, que incorpora la perspectiva de gènere en l'anàlisi i pràctica d'aquestes capacitats per tal d'assegurar una perspectiva autènticament universal.
2. La manera de concebre la relació entre les diverses polítiques públiques (amb diversos actors) que afecten el procés de desenvolupament i la cooperació per al desenvolupament, que es resumeixen en la recerca de coherència, coordinació i complementarietat entre polítiques i entre actors.
3. Les orientacions relatives a la planificació i instruments, fases i modalitats d'execució, que han de permetre que els diversos actors implicats s'apropiïn dels processos, i esdevinguin realment corresponsables.
4. l'aposta per l'estratègia d'associació per al desenvolupament (Vuitè Objectiu del Mil·lenni), que estableix que l'ajut i la cooperació per al desenvolupament seran eficaços en la mesura que es basin o donin suport a estratègies de desenvolupament a mitjà i llarg termini, concebudes i liderades per les autoritats nacionals o les organitzacions comunitàries del Sud, en col·laboració o associació amb la societat civil i el conjunt d'actors i sectors polítics i socials de cada país. Aquestes estratègies han de permetre l'elaboració de polítiques integrades i coherents de lluita contra la pobresa i l'exclusió i en pro del desenvolupament social.
5. La recerca d'estabilitat, mitjançant modalitats de cooperació i instruments que vagin més enllà dels projectes anuals i es centrin en l'enfortiment i millora de les capacitats socials, econòmiques i institucionals.
6. l'establiment d'objectius i fites específics, assolibles en un període de temps raonable i concret, el compliment del qual es pugui seguir i avaluar mitjançant  indicadors clars, explícits i consensuats, que permetin mesurar el grau d'acompliment real, l'impacte concret.
7. l'aplicació, en la màxima mesura del possible i respectant la normativa legal existent (per exemple, protecció de dades de caràcter personal), de pràctiques que assegurin la participació, la informació i la transparència al llarg de tot el procés de planificació i execució de les polítiques de cooperació per al desenvolupament, com també la concurrència i la igualtat de condicions entre els beneficiaris i entre els  eventuals actors amb qui es concertarà una actuació.
8. El foment i ús de l'avaluació, en el doble sentit d'anàlisi de l'impacte de les polítiques i actuacions i de millora de la mateixa política de cooperació per al desenvolupament mitjançant les lliçons apreses.
9. La consideració de les polítiques i actuacions de cooperació per al desenvolupament, amb independència de l'impacte real a mitjà i llarg termini, com una oportunitat per fomentar inexcusablement -al Nord i al Sud- l'enfortiment, la participació i els valors i pautes de conducta propis de la solidaritat i l'internacionalisme. En suma, una concepció de la cooperació per al desenvolupament entesa com una pràctica bidireccional, d'aprenentatge mutu, i no simplement d'assistencialisme paternalista als actors del Sud.
10. La recerca de coordinació i sinergia entre actors.
11. La recerca de coherència entre polítiques (desenvolupament i cooperació, relacions internacionals i/o internacionalització, promoció comercial i turística, drets humans, educació...) i també de coherència temporal, a mitjà i llarg termini, en la política mateixa de cooperació per al desenvolupament.

Per tant, en coherència amb la capacitat limitada d'un actor municipal en matèria de cooperació per al desenvolupament i al compromís internacionalista, solidari i promotor del sistema de Nacions Unides de la ciutat i de l' Ajuntament, el present Pla Director fa seus els compromisos, objectius, fites, orientacions, agenda i doctrina dominant de la concepció del desenvolupament i de la cooperació per al desenvolupament, i es compromet a incorporar-los en tots els components de la seva política de cooperació per al desenvolupament i de solidaritat.

2.3. Els governs locals i la cooperació per al desenvolupament: respostes locals a problemes globals

Hi ha també un marc de referència local, centrat en les ciutats com a actors internacionals i en el foment del municipalisme, que cal tenir present i incorporar-lo. Concretament, hem de considerar almenys els elements i factors següents:
Primer: Que, per vocació i per experiència, el govern local pot ajudar a corregir alguns dels efectes negatius que genera arreu el procés de globalització, efectes que es fan sentir particularment a l'àmbit urbà.
Segon: Que els governs locals -per la seva legitimitat, representativitat, flexibilitat i capacitat d'adaptació- són en molts casos, el nivell administratiu més eficaç per a resoldre problemes de la ciutadania. d'aquí ve que els principis de proximitat i d'eficàcia, juntament amb la importància dels processos de participació, representin un valor afegit a les actuacions de les autoritats locals.
Tercer: Fa temps que les ciutats han esdevinguts actors internacionals amb un protagonisme creixent. Aquesta irrupció en l'escena internacional està lligada a complexos processos de canvi en les relacions internacionals i institucionals que han fet que, a escala universal, la xarxa de ciutats estigui liderada per un model de ciutat i d'autoritat local que es caracteritza per:

1. la promoció de polítiques públiques per donar resposta a problemes de dimensions globals, però amb clares repercussions locals.
2. la presència d'un moviment ciutadà actiu i compromès que exigeix a les seves autoritats actuacions conseqüents amb els reptes plantejats.
3. Un sistema de relacions basat en la creació de xarxes municipals i de compromisos ciutat a ciutat que, al seu torn, estableixen relacions i compromisos amb les entitats supraestatals.

d'aquí, doncs, ve que la cooperació internacional per al desenvolupament des dels governs locals tingui unes especificitats ben clares, articulades al voltant de conceptes i pràctiques com la descentralització, la subsidiarietat i la inclusió dels diferents agents que operen en el sistema.
Aquesta especificitat es concreta en una visió constructiva de la política de proximitat, que, acceptant la complexitat dels poders en un món creixentment globalitzat, obliga a apropar les solucions dels problemes tant com sigui possible.
En suma, resulta imprescindible que les ciutats es dotin de recursos per afrontar els reptes contemporanis i manifestin la seva voluntat d'abordar-los.
Fer aflorar els conflictes, identificar-los i poder canalitzar solucions és també un mètode de treball que només es pot fer des de primera línia.

2.4. El marc de referència i els compromisos de la ciutat de Barcelona

En el cas concret de Barcelona, observem que es compleixen tots tres elements.
Més concretament, cal destacar la importància i significació de dos d'ells. Primer, que Barcelona ha optat decididament  per la integració en les diferents estructures, xarxes i organitzacions que les ciutats han establert, assumint-ne a més un lideratge reconegut i acceptat. Segon, que el caràcter obert i cosmopolita dels ciutadans de Barcelona ha afavorit el procés d'obertura vers el context internacional.
Així observem que la ciutadania barcelonina veu bé la projecció exterior de la ciutat i ha expressat, de manera clara i explícita, la seva voluntat que el govern local no es mantingui passiu davant qüestions de justícia global, com mostren la campanya per destinar el 0,7 % del PIB a la cooperació al desenvolupament, el moviment massiu de solidaritat amb la ciutat de Sarajevo o les grans manifestacions viscudes als carrers de la ciutat contra la intervenció militar a l'Iraq o l'impacte negatiu de la globalització. Aquests moviments han tingut gran influència en el disseny d'una política internacional de la ciutat i per conformar la personalitat internacional de la nostra ciutat
El resultat final és un clar compromís de l'Ajuntament en continguts, formes i procediments que es pot resumir en:

1. l'assumpció d'un paper facilitador en la construcció d'una ciutadania definida per la cultura de la pau, els drets humans i la solidaritat. Una ciutadania informada, sensibilitzada, compromesa, que mantingui i reforci les dinàmiques participatives i associatives, i que tingui capacitat d'incorporar les noves realitats presents a la ciutat, que ens apropen molts cops a problemàtiques derivades de relacions internacionals injustes vigents durant els últims anys
2. La concepció de la cooperació per al desenvolupament com una opció política i una línia estratègica de treball, que es concreta en projectes bilaterals, multilaterals, programes de cooperació directa des de l'Ajuntament, subvencions a projectes d'entitats, etcètera, que es va concretar en la decisió de dedicar el 0,7 % dels impostos municipals directes a finançar actuacions de cooperació i solidaritat. Aquest compromís es reforçarà i ampliarà durant el període de vigència del Pla Director.
3. l'elaboració, contrastada amb anys de treball sobre el terreny, de fórmules de col·laboració ciutat-ciutat i de col·laboració entre governs locals que han mostrat la seva efectivitat.

Amb aquest Pla Director, la ciutat de Barcelona vol reivindicar i fer-se ressò del patrimoni ideològic i polític que el moviment municipalista ha generat, des de l'assumpció dels compromisos, declaracions, pactes i tractats d'àmbit internacional, però també, i molt especialment, des dels propis de les autoritats municipals, assumint els termes i responsabilitats de la Carta d'Autonomia Local, de la Carta de Ciutats Educadores (Declaració de Barcelona, 1990), del Compromís de Barcelona proclamat al Fòrum Universal de les Cultures del 2004, de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, de l'Agenda 21 de la Cultura, dels Estatuts de constitució de la Xarxa de Governs Locals i Ciutats Unides, de l'Agenda 21 de Barcelona i d'altres.

Cap ciutat no és una illa. La xarxa de les ciutats cobreix el món d'avui i en fa un organisme viu, àgil, permanentment connectat. El futur del món es presenta com a eminentment urbà, amb ciutats vinculades per deures recíprocs de solidaritat, que conserven un patrimoni cultural comú: la democràcia i l'autonomia local, que hauria de revertir en la construcció d'un globalitat basada en valors solidaris.