Pla director de cooperació internacional i solidaritat 2009-2012

El Marc Estratègic ens permet descriure allò que volem aconseguir i que ens ha de facilitar assolir la missió descrita a l’apartat anterior.

Els objectius estratègics marquen les grans línies en les que treballarem, mentre que els eixos transversals són aquells elements o perspectives que hauran d’incorporar totes i cadascuna de les actuacions de l’Ajuntament. Entenem que els objectius estratègics no es poden assolir en un únic cicle de planificació i és per això que els actuals, si bé que reformulats, mantenen un estret lligam amb els descrits al  Pla Director 2006-2008.

Les prioritats geogràfiques defineixen aquelles ciutats i zones geogràfiques que esdevenen prioritàries per a les accions de cooperació per al desenvolupament de l’Ajuntament.

Finalment els indicadors de qualitat són els elements que han de permetre valorar la consecució o no dels objectius definits en aquest Pla Director.

4.1 Objectius estratègics i específics

1. Augmentar les capacitats institucionals
   • Es pretén augmentar les capacitats de les institucions per tal que puguin respondre als drets de les persones a través d’elements com el municipalisme, la democràcia, la participació, la governabilitat i el bon govern, les capacitats culturals i educatives, la protecció dels drets humans i l’enfortiment i el desenvolupament comunitari i local.
   •  
   • D’aquesta manera es potencien actuacions no dirigides únicament a millorar les estructures i la gestió dels serveis bàsics, propis de la responsabilitat municipal, sinó també actuacions orientades a l’intercanvi d’experiències i de coneixements, de bones pràctiques, formació, capacitació, suport a processos de transparència i concertació.
   •  
   • Addicionalment als principis descrits anteriorment, aquestes actuacions s’inspiraran en els principis de desenvolupament local sostenible, igualtat d’oportunitats i respecte a la diversitat tot promovent l’equitat entre dones i homes.
   •  
   • En coherència amb el que s’ha exposat anteriorment, es desenvolupa aquest objectiu estratègic mitjançant els següents objectius específics:
     • Objectiu específic 1.1. Millorar les estructures i la gestió dels serveis responsabilitat dels governs municipals.
     •  
     • Objectiu específic  1.2. Enfortir les capacitats dels municipis mitjançant el disseny i la implementació de polítiques públiques.
     •  
     • Objectiu específic 1.3. Donar suport a processos de desenvolupament local als que intervinguin de forma activa les institucions municipals junt amb actors de la societat civil.
     •  
     • Objectiu específic 1.4. Reforçar el teixit associatiu i la participació de la ciutadania en la gestió dels assumptes públics.
     •  
2. Augmentar les capacitats humanes i socials
   • Són actuacions específiques orientades al benestar i a la cobertura de les necessitats socials bàsiques en el sector de la salut, l’educació, la cultura, l’accés a l’aigua, el sanejament bàsic, la sobirania alimentària, la creació de capacitats productives i de teixit emprenedor, la sostenibilitat ambiental i la promoció de l’empoderament de les dones.
   •  
   • D’aquesta manera es potencien les actuacions amb una voluntat transformadora, és a dir, orientades a facilitar la superació de mancances col·lectives i a avançar cap a la justícia social i a satisfer els drets de totes les persones.
   •  
   • Les actuacions hauran de dedicar especial atenció a col·lectius amb especials vulnerabilitats, o subjectes a discriminació, per raons d’edat, sexe, ètnia, cultura o opció sexual.
   •  
   • En coherència amb el que ja s’ha exposat, es desenvolupa aquest objectiu estratègic mitjançant els següents objectius específics:
     • Objectiu específic 2.1. Augmentar les capacitats d’actuació de col·lectius organitzats i de les persones que els integren al sector de la salut.
     •  
     • Objectiu específic 2.2. Augmentar les capacitats d’actuació de col·lectius organitzats i de les persones que els integren al sector de l’educació.
     •  
     • Objectiu específic 2.3. Augmentar les capacitats d’actuació de col·lectius organitzats i de les persones que els integren a altres sectors orientats a la cobertura de les necessitats socials bàsiques (l’accés a l’aigua, el sanejament bàsic, la habitabilitat bàsica i de protecció d’assentaments humans precaris, etc.).
     •  
     • Objectiu específic 2.4. Augmentar les capacitats d’actuació de col·lectius organitzats i de les persones que els integren al sector econòmic i productiu.
     •  
     • Objectiu específic 2.5. Augmentar les capacitats i l’autonomia de les dones, reconèixer, visibilitzar i promoure el seu empoderament subjectiu, col·lectiu i d’incidència política i la seva participació equitativa, real i efectiva en els processos de desenvolupament humà.
     •  
     • Objectiu específic 2.6. Augmentar les capacitats dels actors del Sud per assegurar un accés, ús i control sostenible dels recursos naturals i la protecció i conservació dels ecosistemes, així com un accés equitatiu als seus actius ambientals.
     •  
     • Objectiu específic 2.7. Promoure la sobirania alimentària, entesa com el dret d’accés de forma regular a una alimentació adequada i als mitjans per produir-la.
     •  
3. Augmentar les capacitats de prevenció de conflictes, construcció de la pau i de la defensa dels drets humans i laborals
   • L’objectiu estratègic inclou objectius i actuacions específiques adreçades a construir una ciutat centrada en la pau, el suport a processos de pau, la diplomàcia no formal, la creació de cultura de la pau, el foment dels valors i la pràctica dels drets humans, la igualtat de gènere i el foment de la diversitat i de la convivència.
   •  
   • En fer-ho, es farà el possible per crear i/o consolidar espais i instruments de garantia de drets i de pau, l’enfortiment de la societat civil i, alhora, la generació de valors i pràctiques coherents amb una ciutadania lliure i solidària amb capacitat per a decidir el seu present i planificar el seu futur.
   •  
   • En coherència amb l’exposat anteriorment, es desenvolupa aquest objectiu estratègic mitjançant els següents objectius específics:
     • Objectiu específic 3.1. Augmentar la capacitat d’organitzacions de defensa dels drets humans i de la població desplaçada o refugiada o de població en risc de patir alguna de les anteriors situacions.
     •  
     • Objectiu específic 3.2, Donar suport a iniciatives de mediació, reconciliació o diàleg entre comunitats enfrontades.
     •  
     • Objectiu específic 3.3. Donar suport a iniciatives de recuperació o conservació de la memòria històrica de les poblacions perseguides en conflictes.
     •  
4. Augmentar les capacitats en l’Educació per al Desenvolupament.
   • L’objectiu estratègic fomenta l’Educació per al Desenvolupament com un procés educatiu i participatiu que afavoreix l’autonomia, l’empoderament i el compromís ètic, polític i corresponsable dels ciutadans i ciutadanes en la construcció d’un món més just i equitatiu.
   •  
   • S’entén per Educació per al Desenvolupament tot procés, que, a través del coneixement i l’anàlisi crítica de la realitat, genera reflexions, actituds i accions crítiques de la realitat, genera reflexions, actituds i accions crítiques en les persones i les fa subjectes responsables i actives (compromeses), a fi de construir una societat civil, tant al Nord com al Sud, compromesa amb la solidaritat (entesa com a corresponsabilitat en el desenvolupament en què estem totes les persones implicades) i amb la transformació de les estructures i les relacions injustes. Aquest procés es pot portar a terme en els àmbits educatius formal, no formal i informal.
   •  
   • A més, es promourà les quatre dimensions de l’Educació per al Desenvolupament:
     • Sensibilització: accions a curt termini per donar a conèixer alguns aspectes de la realitat, denunciar, qüestionar idees, creences o valors preconcebuts a través de la informació i de la identificació afectiva.
     •  
     • Formació per al desenvolupament: accions a mig-llarg termini destinades a la comprensió de les desigualtats Nord-Sud, les seves causes i conseqüències, a partir d’una proposta pedagògica curricular dirigida a un públic concret, i amb una visió crítica que cerca promoure accions cap a un canvi d’actituds.
     •  
     • Recerca i investigació per al desenvolupament: anàlisi en profunditat de la problemàtica de desenvolupament i fonament de propostes de canvi quant a un desenvolupament humà.
     •  
     • Mobilització ciutadana i incidència pública i política: accions encaminades a la transformació de polítiques municipals, nacionals o internacionals, vers un món més just.
     •  
   • Inclourà àrees de treball i actuacions específiques orientades a fomentar, a través de l’educació per al desenvolupament, la sensibilització de la ciutadania sobre les relacions Nord-Sud, les causes de la pobresa i l’exclusió del Sud, l’educació per la pau, la coeducació o educació per a la igualtat de gènere, la solidaritat i el desenvolupament, el comerç just i el consum responsable, el coneixement i respecte dels drets humans, com també el suport a campanyes específiques i el foment del teixit solidari, a fi d’augmentar el seu compromís envers aquestes temàtiques.
   •  
   • En fer-ho es procurarà incrementar les capacitats dels actors de cooperació per al desenvolupament, l’augment dels coneixements de la ciutadania de les problemàtiques plantejades, la diversitat i la capacitat de coordinació i complementarietat dels diversos agents, la sinèrgia entre el sector públic i privat, i també el suport a petites iniciatives ciutadanes de solidaritat a l’àmbit d’entitats/institucions de similars característiques que reforcin les relacions Nord -Sud.
   •  
   • En coherència amb el que s’ha exposat més amunt, es desenvolupa aquest objectiu estratègic mitjançant els següents objectius específics:
     • Objectiu específic 4.1. Denunciar i concienciar sobre les causes de la pobresa i exclusió del Sud.
     •  
     • Objectiu específic 4.2. Promoure l’educació per la pau, la solidaritat i el desenvolupament, així com la formació i la capacitació dels actors de la cooperació en favor d’aquests objectius.
     •  
     • Objectiu específic 4.3. Impulsar el comerç just, el consum responsable i la banca ètica.
     •  
     • Objectiu específic 4.4. Difondre el coneixement i promoure el respecte dels Drets Humans.
     •  
     • Objectiu específic 4.5. Promoure i afavorir l’associacionisme de la ciutadania i el treball en xarxa entorn a l’educació per al desenvolupament, la solidaritat, la cultura de pau i els drets humans.  
     •  
5. Augmentar les capacitats dels i les agents de cooperació públics i privats per al desenvolupament.
   • Per tal de mantenir el compromís d’una cooperació per al desenvolupament de qualitat es treballarà per enfortir les capacitats dels i les agents de cooperació de Barcelona a través de processos de formació i capacitació que els permetin una millor qualitat en les seves accions i una major capacitat d’incidència.
   •  
   • Aquest objectiu demana la implicació de totes les parts, reforçant el compromís amb el principi de qualitat.
   •  

4.2 Eixos transversals

Entenem com a eixos transversals aquells enfocaments que han de ser considerats en totes i cadascuna de les iniciatives promogudes i/o subvencionades des de l’Ajuntament. Aquests són:

1. Promoure el respecte integral i la consolidació dels drets humans, la governança i l’augment de les capacitats del teixit social
   • La generació sostinguda i equitativa de benestar requereix, en primer terme, un entorn sense conflicte armat i, en segon terme, les capacitats sociopolítiques per adreçar positivament els reptes que planteja el desenvolupament. L’enfortiment d’aquestes capacitats requerirà l’apoderament dels actors més desfavorits i haurà de redundar, entre d’altres, en l’acompliment efectiu de tots els drets humans i les llibertats fonamentals individuals i col·lectives.
   •  
   • El concepte de governança democràtica resumeix bé aquestes capacitats ja que fa referència al sistema d’institucions, actors i processos que determinen l’acció col·lectiva.
   •  
   • Per tal d’enfortir les capacitats d’acció col·lectiva caldrà millorar el rendiment de les institucions per a proveir béns públics de manera equitativa, caldrà augmentar les capacitats del teixit social per a garantir el control democràtic i la participació i representació inclusiva en els espais de decisió, i caldrà, en definitiva, generar ciutadania crítica, conscient dels seus drets i amb capacitats per a exigir-los.
   •  
   • La incorporació de la promoció del respecte i la consolidació dels drets humans com a eix es basa en estàndards codificats en diversos instruments jurídics internacionals. Adoptar aquest eix transversal implica que qualsevol actuació de desenvolupament té un potencial de transformació de les relacions de poder ja que s’inscriu en un sistema de drets i exigibilitat i es basa en una estratègia d’apoderament dels actors més desfavorits.
   •  
   • Aquest enfocament ha de considerar la importància de la diversitat cultural d’acord amb la Convenció per a la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals de la UNESCO. És el marc de referència de l’acció de govern en matèria de cooperació cultural per al desenvolupament, i és condició per a la realització plena dels drets humans i les llibertats fonamentals.
   •  
   • Així mateix, s’ha de considerar la promoció de la igualtat de gènere d’acord amb les metes plantejades a la Plataforma de Beijing per a l’Acció de les Nacions Unides.
   •  
   • Aquest Pla Director pretén donar un impuls específic als elements d’aquest eix transversal definint-los com a objectius estratègics.
   •  
2. Promoure l’equitat entre les dones i els homes mitjançant l’aplicació de la perspectiva de gènere
   • Com a conseqüència de la discriminació de gènere, a cap país del món les dones tenen els mateixos drets i oportunitats que els homes. Les xifres indiquen que el 70% de la població que viu en situació de pobresa són dones, que constitueixen dos tercis de la població analfabeta, que realitzen més de la meitat del treball, del qual només una tercera part està constituïda per activitats remunerades. A més, el seu accés al poder i a la presa de decisions és desigual en relació a la població de sexe masculí i la mitjana de representació parlamentària és del 12% i els càrrecs presidencials amb prou feina arriben a un 5%. Encara avui, persisteixen desigualtats tant als àmbits públics com privats, fet que deixa palesa la necessitat de promoure accions encaminades a impulsar canvis reals que propiciïn una relació més igualitària i equilibrada entre dones i homes.
   •  
   • La igualtat de gènere és una condició indispensable en el procés de desenvolupament. Durant l’última dècada, i sobretot a partir de l’acord internacional subscrit a la Plataforma de Beijing per a l’Acció de Nacions Unides en 1995, s’ha configurat un marc legal internacional en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament que insisteix en la necessitat de promoure la igualtat entre dones i homes com a requisit fonamental per al desenvolupament centrat en l’ésser humà.
   •  
   • Aquest Pla Director basa el desenvolupament humà en la lluita contra les desigualtats i la injustícia per tal de contribuir a eradicar la pobresa.
   •  
   • El concepte de desenvolupament humà defensa el principi d’igualtat i equivalència entre persones: sense importar ètnia, classe o sexe. La igualtat entre essers humans, dones i homes, significa que tots dos tenen el mateix valor i han de tenir el mateix poder, i per tant es tracta de promoure un desenvolupament equitatiu i sostenible on els homes i les dones poden exercir els mateixos drets i oportunitats. Un desenvolupament on les dones siguin reconegudes com a ciutadanes actives d’igual manera que els homes i que puguin prendre decisions lliurement i les seves aportacions siguin reconegudes per tota la societat. El concepte de desenvolupament que promou l’enfocament de gènere és un desenvolupament humà i sostenible, que no s’avalua només en termes de creixement econòmic, sinó de satisfacció de necessitats bàsiques i estratègiques, autonomia i capacitat per prendre decisions.
   •  
   • La inequitat entre dones i homes, present en multitud de contextos i situacions, és una d’aquestes desigualtats en la que, per la seva importància, aquest Pla Director vol incidir especialment.
   •  
   • La integració de la perspectiva de gènere es farà en el marc de l’enfocament de “gènere en desenvolupament”. Aquest enfocament pressuposa que cap actuació és neutral en termes de gènere, és a dir, que totes les acciones impacten de manera diferent en els homes i en les dones i poden contribuir a la perpetuació de la discriminació sinó es porten a terme des dels principis d’equitat. Per tant, es consideraran sempre les diferències i les desigualtats que existeixen entre les dones i els homes en una societat determinada (en els seus rols i responsabilitats, necessitats i interessos, accés i control dels recursos i del poder) amb l’objectiu d’establir mecanismes que tendeixin a reduir les desigualtats en tots els àmbits i aconseguir un sistema sexe-gènere més equitatiu, just i solidari.
   •  
3. Promoure la sostenibilitat del desenvolupament en la seva triple dimensió: social (que inclou cultural i política), econòmica i ambiental
   • Cal promoure, mitjançant la cooperació per al desenvolupament, les condicions de sostenibilitat social, econòmica i ambiental del desenvolupament. Entenem aquest desenvolupament sostenible com el desenvolupament que, tot satisfent les necessitats presents, no compromet les capacitats de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats, tant des d’una dimensió social, econòmica com ambiental. Tanmateix, és imprescindible tenir en compte que sense la promoció de la igualtat de gènere no serà possible aconseguir un desenvolupament humà sostenible.
   •  
4. Incorporar la perspectiva de sensibilitat al conflicte en les actuacions que es desenvolupin en contextos de tensió i /o conflicte armat (Do no Harm).
   • Qualsevol intervenció externa, sigui d’acció humanitària, rehabilitació o desenvolupament, produeix una sèrie d’impactes en el context on es desenvolupen que poden ser positius o negatius, en particular en escenaris de conflicte armat o de tensió. L’adaptació d’una perspectiva o ‘mirada’ de construcció de pau ha de contribuir, d’una banda, a ser més conscients de la repercussió de les nostres actuacions, positives o negatives, abans, durant o després de la implementació de l’acció; i, d’altra banda, a millorar la nostra capacitat de treballar tenint en compte els interessos i les relacions de tots els actors involucrats i afectats en el context on s’actua.
   •  
   • Aquesta perspectiva s’haurà d’aplicar necessàriament en actuacions d’acció humanitària, en particular en contextos de conflicte armat i/o tensions, però també s’hauria de fer extensible la seva consideració a la resta d’actuacions endegades des de l’Ajuntament.

4.3 Prioritats geogràfiques

Els criteris que determinen les prioritats geogràfiques d’aquest Pla Director són:

• Ciutats i municipis dels països i territoris més desfavorits (països i territoris amb nivells de desenvolupament humà baix o mitjà- baix, forta incidència de la pobresa i presència de grans desigualtats i exclusió social), així com, en determinats casos, criteris addicionals, com un endeutament elevat i l'existència de conflicte armat, de situacions de postconflicte armat o de tensió i risc susceptibles de generar violència.

• Ciutats i municipis que hagin manifestat, mitjançant processos de desenvolupament participatiu o iniciatives similars, una voluntat i un compromís amb el desenvolupament de les seves poblacions, comprometent-se a treballar sota els principis de reciprocitat i corresponsabilitat.

• L’existència de les capacitats comprovades de la cooperació des de l’Ajuntament, mesurades en termes de fluxos d’AOD durant els darrers anys.

• La presència de les i els diferents actors i la incidència i les capacitats sectorials demostrades o potencials.

• Ciutats i municipis dels països i pobles que es corresponen a zones d'especial afluència de persones immigrades al municipi de Barcelona i amb els quals hi hagi potencialitats d'engegar línies de treball en codesenvolupament.

• La continuïtat i la coherència amb les prioritats geogràfiques del Pla Director 2006-2008, com a criteri subsidiari als anteriors.

D’acord amb aquests criteris i seguint les modalitats d’actuació descrites, s’estableixen les prioritats geogràfiques següents:

1. Es consideren zones prioritàries aquelles definides en el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya 2007-2010, és a dir, Marroc, Palestina, Sàhara Occidental, Moçambic, Senegal, Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Bolívia, Colòmbia i Equador; a més de Perú i Níger.
   
   
2. L’Ajuntament, sota la modalitat bilateral de cooperació directa, durà a terme una actuació estratègica preferent a les ciutats següents:
• Zona Mediterrània: Gaza i la regió de Tànger.
  Àfrica: Maputo i Niamei.
  Amèrica Central: San Salvador i la seva àrea metropolitana.
  Amèrica del Sud: Medellín.


Aquesta prioritat es concretarà en la posta en marxa de convenis d’amistat i de cooperació, programes d’actuació plurianuals, actuacions concertades amb actors de la societat civil i també a través de prioritzacions en les convocatòries de subvencions. En els corresponents Plans de Treball anuals es concretaran les diverses actuacions a realitzar.

Cada any, en el si del Consell de Cooperació, i amb temps suficient per a tenir-ho present a l’hora d’elaborar el Pla de Treball anual i de planificar les actuacions de l’any següent, es decidiran, si s’escau, zones concretes que podrien considerar-se preferents en les diferents convocatòries i/o eventuals prioritzacions addicionals i/o complementàries a les ja previstes en el Pla Director 2009-2012.

4.4 Acció humanitària

Sense ser considerat un objectiu estratègic, des de l’Ajuntament també es considera la possibilitat de portar a terme actuacions en l’àmbit de l’Acció Humanitària. En aquest Pla Director s’incorpora el concepte d’Acció Humanitària, ja que es valora més adient que el d’Ajut Humanitari. S’entén l’Acció Humanitària com aquell conjunt d’intervencions dirigides a prevenir i pal·liar el sofriment de les víctimes de diferents tipus de desastres, garantir la seva subsistència, atendre les seves necessitats immediates, restablir i protegir els seus drets fonamentals i la seva dignitat humana i reduir la seva vulnerabilitat davant les catàstrofes naturals o causades per conflictes armats. A més, incorpora els elements de protecció, testimoniatge i denúncia.

Les intervencions d’Acció Humanitària es podran dur a terme mitjançant les diverses modalitats d’actuació previstes en aquest Pla Director. Aquelles que tinguin un component reactiu a crisis sobtades es desenvoluparan en coordinació amb el Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència, del qual l’Ajuntament n’és membre.

L’acció humanitària s’ha de vincular a les accions de desenvolupament, de manera que, per una banda, es garanteixi el dret de les persones a rebre protecció i assistència i, de l’altra banda, es continuï actuant en garantir la sostenibilitat dels processos de desenvolupament.

4.5 Indicadors de qualitat

Els indicadors de referència per fer el seguiment i avaluació del Pla Director 2009-2012 són:

• Destinar, com a mínim, un 20%, dels recursos totals assignats a l’objectiu estratègic Augmentar les capacitats institucionals.
  
  
• Destinar, com a mínim, un 30% dels recursos totals assignats a l’objectiu estratègic Augmentar les capacitats humanes i socials. I per a cada un dels objectius específics vinculats a aquest Objectiu estratègic es destinarà com a mínim un 3% dels recursos totals assignats al Pla Director, excepte l’objectiu específic 2.5, al qual es destinarà un mínim del 5% dels recursos totals.
  
  
• Destinar, com a mínim, un 10% dels recursos totals assignats a l’objectiu estratègic Augmentar les capacitats de prevenció de conflictes, construcció de la pau i de la defensa dels drets humans i laborals.
  
  
• Destinar, com a mínim, un 10% dels recursos anuals totals assignats a l’objectiu estratègic Augmentar l’Educació per al Desenvolupament.
  
  
• Destinar, com a mínim, un 3% dels recursos totals assignats a l’objectiu estratègic Augmentar les capacitats dels i les agents de cooperació per al desenvolupament.
  
  
• Destinar, com a mínim, un 20% dels recursos totals assignats a l’objectiu estratègic Augmentar les capacitats humanes i socials mitjançant els objectius específics 2.1, 2.2, i 2.3 (vinculats a la cobertura de les necessitats socials bàsiques).
  
  
• Destinar, com a mínim, un 80% dels recursos totals a les prioritats geogràfiques assenyalades en el Pla Director 2009-2012.
  
  
• Destinar, com a mínim, un 25% dels recursos totals a les actuacions estratègiques preferents a les ciutats prioritzades per el Pla Director 2009-2012.
  
  
• Destinar, com a mínim, un 20 % dels recursos totals a les actuacions de Cooperació per al Desenvolupament a Àfrica.
  
  
• Destinar, com a mínim, un 10 % dels recursos totals a la cooperació concertada d’iniciativa municipal, concertada amb d’altres actors.
  
  
• Destinar, com a màxim, un 2,5% dels recursos totals assignats a l’Acció Humanitària.