Pla director de cooperació internacional i solidaritat 2009-2012

2.1. Marc conceptual

Com ja s’ha mencionat anteriorment, el Pla Director 2009-2012 opta per la voluntat de continuïtat i de millora respecte al Pla Director 2006-2008. Tanmateix, considerem que el marc conceptual que en ell s’exposa no dista massa dels referents nacionals i internacionals actuals en el sector. És per això que en aquest punt és mencionen breument els elements que ja apareixien en el Pla Director 2006-2008, i s’incorporen aquells elements de referència nous.

En l’àmbit internacional existeix un mínim consens entorn a diferents elements vinculats a la cooperació al desenvolupament que, tal i com es reflectien en el Pla Director 2006-2008, els podríem resumir en:

1. La consideració del desenvolupament com a bé públic global i com a dret d’abast estructural i permanent. La consideració de la cooperació per al desenvolupament com a objectiu limitat i temporal, adreçat a facilitar les polítiques de desenvolupament i amb una clara orientació transformadora.
2. La consideració del desenvolupament com a procés multidimensional, centrat en la satisfacció de les necessitats de les persones i en la millora del seu benestar a partir de l’augment de les seves capacitats. En definitiva, un procés que vol contribuir a promoure el desenvolupament humà sostenible, l’eradicació de les causes estructurals de la pobresa i la lluita contra les desigualtats i la injustícia i el foment de la pau, a partir de l’enfortiment i la promoció de les capacitats de les persones, comunitats, ciutats i nacions.
3. La consideració de la cooperació per al desenvolupament com una pràctica bidireccional, recíproca i d'aprenentatge mutu, evitant l’assistencialisme envers els actors del Sud.
4. La definició d’estàndards i referències internacionals que permeten planificar i decidir les polítiques públiques de cooperació per al desenvolupament i que estableixen bones pràctiques que permeten vetllar per una cooperació de qualitat. Entre altres es volen destacar:
   • La coherència, coordinació i complementarietat entre polítiques i actors. Aquestes han d’afectar tant a la definició de les polítiques com al moment en que s’apliquen.
   • L’apropiació dels processos per part del conjunt d’actors implicats, tant del Nord com del Sud, a fi d’esdevenir realment corresponsables.
   • L’aposta per l’estratègia d’associació per al desenvolupament (Vuitè Objectiu del Mil·lenni), que estableix que l'ajut i la cooperació per al desenvolupament seran eficaços en la mesura que es basin o donin suport a estratègies de desenvolupament a mitjà i llarg termini, concebudes i liderades per les autoritats nacionals o les organitzacions comunitàries del Sud, en col·laboració o associació amb la societat civil i el conjunt d'actors i sectors polítics i socials de cada país. Aquestes estratègies han de permetre l'elaboració de polítiques integrades i coherents de lluita contra la pobresa i l'exclusió i en pro del desenvolupament social.
   • La recerca de predictibilitat, mitjançant modalitats de cooperació i instruments que vagin més enllà dels projectes anuals i es centrin en l'enfortiment i millora de les capacitats socials, econòmiques i institucionals.
   • L'establiment d'objectius específics, assolibles en un període de temps raonable i concret, el compliment dels quals es pugui seguir i avaluar mitjançant indicadors clars, explícits i apropiats, que permetin mesurar el grau d'acompliment real i l'impacte concret de les actuacions realitzades. Per a això serà fonamental fomentar l’avaluació tant de les pròpies polítiques de cooperació com de les accions dutes a terme.
   • L'aplicació de pràctiques que assegurin la participació, la informació i la transparència al llarg de tot el procés de planificació i execució de les polítiques de cooperació per al desenvolupament, com també la concurrència i la igualtat de condicions entre els beneficiaris i entre els eventuals actors amb qui es concertarà una actuació.

5. La consideració que totes aquestes accions de cooperació han d’anar acompanyades d’un procés educatiu de la ciutadania, encaminat a promoure, des del compromís i la reflexió crítica, canvis de percepcions, d’hàbits, i d’actituds vers la construcció d’una societat més justa i equitativa.

 

A l’hora d’elaborar aquest Pla Director s’han tingut present, i per tant s’assumeixen, les següents iniciatives:

• El Pla Director de Cooperació Internacional i Solidaritat 2006-2008.

• L’Agenda dels Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni

• La Declaració de París sobre l’eficàcia de l’Ajut al Desenvolupament. Apropiació, Harmonització, Alineació & Resultats, i Mútua Responsabilitat (París, 2005)

• Compromisos de diferents Cimeres i Reunions Internacionals (Monterrey, Johannesburg, Beijing, Viena, Dakar i Accra).

• La Llei 26/2001, de 31 de desembre, de Cooperació al Desenvolupament

• El Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya 2007-2010.

• El Pla Director de la Cooperació Española 2005-2008.

• El Pla d’Actuació Municipal 2008-2011 de l’Ajuntament de Barcelona.

• El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat (Agenda21Bcn) de l’Ajuntament de Barcelona.

• L’Educació per al Desenvolupament: una estratègia imprescindible (FCONGD).

 

2.2 L’especificitat de la cooperació municipalista

Existeixen determinats elements vinculats a l’especificitat de la cooperació per al desenvolupament realitzada des dels municipis i les ciutats que van més enllà del marc de referència global.

Tal i com ja es menciona en el Pla Director 2006-2008, els governs locals han esdevingut un nou actor en el marc de la cooperació per al desenvolupament. La seva proximitat amb la ciutadania i el fet de compartir algunes de les problemàtiques a les que els governs locals del Sud han de fer front, i per tant compartir també algunes solucions mitjançant actuacions similars, són elements característics propis dels governs locals com a actors de cooperació.

El model de ciutat i d’autoritat local que les xarxes de ciutats plantegen es caracteritza per:

• la promoció de polítiques públiques per donar resposta a problemes de dimensions globals, però amb clares repercussions locals.

 

• la presència d’un moviment ciutadà actiu i compromès que exigeix a les seves autoritats actuacions conseqüents amb els reptes plantejats.

• un sistema de relacions basat en la creació de xarxes municipals i de compromisos ciutat a ciutat que, al seu torn, estableixen relacions i compromisos amb les entitats supraestatals.

 

Es tracta de transitar d’un paradigma on unes ciutats són agents donants i altres esdevenen agents receptors de l’ajut al desenvolupament a un altre diferent. En el nou paradigma l’acció internacional de les ciutats té l’objectiu de tenir una presència al món, des d’una perspectiva d’intercanvi i de construcció de relacions d’interès mutu, una perspectiva de reciprocitat. Assumint aquest canvi es reforça la idea de la cooperació per al desenvolupament com un procés de construcció de lligams i de creació d’espais comuns que permetin una veritable relació de partenariat entre les parts.

Les administracions locals no haurien de pretendre replicar els models de cooperació dels estats ja que no posseeixen ni els mateixos recursos (econòmics, materials, tècnics, humans) ni les mateixes estructures. Cal buscar l’especificitat de les administracions locals en la seva experiència en la gestió del desenvolupament local i la gestió urbana i contribuir a potenciar el rol dels governs locals del Sud mitjançant relacions recíproques.

D’un temps ençà, Barcelona ha apostat per formar part de les diferents estructures, xarxes i organitzacions que les ciutats han establert, assumint-ne a més un lideratge reconegut i acceptat, i la seva ciutadania ha mostrat un compromís envers la denúncia i la lluita contra la injustícia i la pobresa i el foment de la pau, elements que han impulsat el disseny d’una política municipal de cooperació per al desenvolupament que reflecteixi aquest sentiment.

Mantenint l’esperit de l’anterior Pla Director, la ciutat de Barcelona vol reivindicar i fer-se ressò del patrimoni ideològic i polític que el moviment municipalista ha generat, des de l'assumpció dels compromisos, declaracions, pactes i tractats d’àmbit internacional, però també, i molt especialment, des dels propis de les autoritats municipals, assumint els termes i responsabilitats de la Carta d’Autonomia Local, de la Carta de Ciutats Educadores (Declaració de Barcelona, 1990), del Compromís de Barcelona proclamat al Fòrum Universal de les Cultures del 2004, de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (2000), del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona (maig del 2002), de l’Agenda de La Haia sobre Diplomàcia de Ciutats (2008), de l’Agenda 21 de la Cultura, dels Estatuts de constitució de la Xarxa de Governs Locals i Ciutats Unides, de l’Agenda 21 de Barcelona i dels diferents compromisos assumits pels governs locals a la Declaració de Roma en el marc de la Conferència d’Alcaldes i governs locals sobre els Objectius del Mil·lenni (juny 2007).

Una menció especial mereixen la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (2000) subscrita per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2000 i l’Agenda de La Haia sobre Diplomàcia de Ciutats aprovada al juny de 2008 en una conferència internacional organitzada per l’associació de Ciutats i Governs Locals Units. La primera perquè aborda l’enfocament de drets, que fa de les persones beneficiàries subjectes de drets i representa un procés d’apoderament i enfortiment de les capacitats d’aquelles que no gaudeixen dels seus drets, per tal que els reclamin, i d’aquells que són titulars de les obligacions, per tal que les compleixin. La segona perquè reconeix la necessitat de fomentar “el desenvolupament de les iniciatives dels governs locals de promoure una cultura de pau dins dels seus municipis”.

A més, es tindran en consideració les declaracions, tractats, pactes i instruments internacionals per a la protecció dels drets humans elaborats en el marc de les Nacions Unides (Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, el Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, la Carta Social Europea, etc.). I en particular el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

També partim de la Carta Ciutats Educadores, signada l’any 1990 per Barcelona i revisada i ratificada l’any 1994 i 2004, que no tan sols reconeix el paper que les ciutats tenen com a agents educatius, i en conseqüència la seva responsabilitat pedagògica, sinó que proclama el Dret a la ciutat educadora, que es desplega en diferents principis.

S’incorpora l’especificitat de la cooperació municipalista des de l’enfocament de drets:

• reconeix que les persones que pateixen la pobresa i l’exclusió són persones a les quals es denega o s’obstaculitza l’exercici dels seus drets. Així, vincula la pobresa amb la violació de drets i per tant exigeix partir d’una anàlisi de les seves causes estructurals que permeti identificar els canvis a les polítiques i pràctiques necessaris per transformar la situació. S’orienta, doncs, cap a transformacions estructurals.
• considera les persones subjectes de drets i aposta per un procés d’apoderament, presa de consciència i enfortiment de les capacitats d’aquells que no gaudeixen dels seus drets, per tal que els reclamin i els gaudeixin.
• busca reforçar la capacitat dels sistemes públics, titulars de les obligacions, per aconseguir la realització progressiva dels drets humans i promou la cultura de la rendició de comptes

 

L’Agenda de la Haia reconeix la necessitat de fomentar “el desenvolupament de les iniciatives dels governs locals per promoure una cultura de pau dintre dels seus municipis”.

El present Pla Director reforça el compromís de Barcelona a treballar per una cultura de la pau, i incorpora un element com l’enfocament de drets, que aposta per la cohesió social i el diàleg entre les persones titulars dels drets i les institucions titulars de les obligacions.

 

2.3 L’especificitat de la cooperació de l’Ajuntament

Després de gairebé dues dècades d'ençà que l'Ajuntament inicià accions de cooperació per al desenvolupament, s'ha produït una progressiva evolució dels conceptes i pràctiques lligades a un model de cooperació que, en el cas de Barcelona, sorgí d'un fort esperit de reivindicació solidària ciutadana, i que ha anat convertint-se en un dels trets distintius de Barcelona a nivell internacional.

La voluntat política de continuar treballant i reforçant la cooperació al desenvolupament que realitza l'Ajuntament, no només es fa palesa en l’augment progressiu del pressupost dedicat a l'àrea, sinó que implica la millora i coordinació constant de les eines marc per dur a terme una cooperació de qualitat que assoleixi els objectius i impactes desitjats.

La cooperació municipal directa resulta clau en la consolidació del rol específic de la ciutat. L'Ajuntament ja disposa d'una experiència de col·laboració en 34 xarxes de cooperació internacional multilateral liderades des de diferents instàncies municipals: Direcció de Relacions Internacionals, Àrea de Medi Ambient, Direcció de Drets Civils, Direcció de Participació, Institut Municipal d'Educació, Institut de Cultura de Barcelona, Barcelona Activa, i la Direcció de Cooperació, Solidaritat i Pau.

Barcelona ha creat un estil propi d'entendre i fer la cooperació directa basada en la reciprocitat, amb la implicació i treball conjunt amb la ciutat on coopera, amb l’intercanvi de funcionaris d'allà i d'aquí. L'Ajuntament no sols ofereix diners per a projectes d'un ajuntament del Sud, sinó que potencia un acompanyament, una corresponsabilitat, un treball en el qual s'impliquen dones i homes funcionaris de l'Ajuntament en diferents àmbits: 21 instàncies municipals han participat en projectes de cooperació directa durant el període 2004-2008. A més, l'Ajuntament de Barcelona té 23 convenis de col·laboració vigents amb diferents ciutats del Sud.

En aquest nou Pla Director es vol consolidar el model d'intervenció de ciutat a ciutat de caràcter integral i multidisciplinar. Aquest model es defineix per intervencions integrals i compactes que assoleixin resultats rellevants. Aquestes intervencions han de comptar amb una àmplia participació de tots els actors implicats i han d’aprofitar tots els recursos i els potencials existents. Tant necessària resulta la concertació amb els diferents sectors municipals com amb la societat civil, per tal de coordinar  les accions, aprofitant al màxim el potencial i recursos existents, amb especial atenció a les possibilitats d'impuls del codesenvolupament vehiculades mitjançant les associacions d'immigrants.

Cooperació de ciutat a ciutat de forma recíproca i aprenent unes de les altres. L'actuació d'una cooperació de ciutat s’entén no solament l’estructura municipal de govern, sinó totes les persones que viuen en el municipi, els serveis públics, els projectes que parteixen de la iniciativa de la societat civil i que conformen la ciutat educadora, la ciutat amb capacitat de transformació social i institucional.