Carlos Edmundo de Ory ←
Carlos Edmundo de Ory (Cadis, 1924)
Carlos Edmundo de Ory, fill del poeta Eduardo de Ory, és autor d'una obra que fuig veloç de qualsevol etiqueta. Al 1947 es va traslladar a Madrid, on va fundar el moviment postista, de caràcter cubista i surrealista, i oposat al realisme. Eduardo Chicharro i Silvano Sernesi van ser companys en aquest viatge avantguardista. El 1955 va traslladar la seva residència a França, on ha passat mitja vida. Tot i que té un públic restringit, la crítica el considera un dels poetes espanyols més genials. S'expressa amb el llenguatge que neix dels diferents estats de consciència de l'home. Per això Miguel Mora ha dit d'ell que és molts poetes a l'hora: l'eròtic, el clàssic, el foll, el metafísic, el sagrat, l'automàtic, el polític, el llop, el mag, mentre espera que caiguin els seus aerolits -o aforismes. Al final de l'any passat va publicar Música de lobo (2003), una antologia de la seva obra entre 1941 i 2001. I coincidint amb el Festival, els seus diaris s'han presentat a Barcelona. De la seva obra anterior cal esmentar Los sonetos (1963), Tècnica i llanto (1971), La flauta prohibida (1979) y Soneto vivo (1988). També és autor de col·leccions de contes.
Poemes
Oficina d’Informació Cultural del Palau de la Virreina
La Rambla, 99. 08002 Barcelona
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Telèfon 010
De dilluns a diumenge, de 8 a 24 h
Establiment: 0,45 e. Cost mín.: 0,06 e
Tarifa per segons. Inclou l’IVA