Carlos Oroza ←
Carlos Oroza (Lugo, 1933)
Carlos Oroza ( Burela, 1933). Amb els seus recitals en els anys setanta, a Madrid, va convertir-se un poeta llegendari entre el públic jove, i ho continua sent en els cercles literaris. Però de la mateixa manera forma part del cànon dels exclosos per la seva heterodoxia. Fou cofundador de la revista Tropos. Des de 1980 viu a Vigo. Ha publicat els llibres Eléncar (1974), Cabalum (1980), Alicia (1985), Una porción de tierra gris del norte (1996), En el norte hay un mar que és más alto que el cielo (1997) y la La llama prestada (1998). La seva predisposició a publicar és escassa perquè creu especialment en l'oralitat. Pensa de la seva poesia que «es canto más que qualquier otra cosa, y que los que la escuchan encuentran en ella el olor de la tribu, el olor familiari que els que l'escolten hi troben l'olor de la tribu, l'olor familiar». La relació que manté amb la naturalesa és molt estreta. Metafísic i alquimista, es considera «un poeta nórdico que codicia lo lejano, la luz. No solo la luz del sol, sino también la luz del pensamiento, del fósforo, del rayo en el bosque, la luz de la imagianción».
Poemes
Oficina d’Informació Cultural del Palau de la Virreina
La Rambla, 99. 08002 Barcelona
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Telèfon 010
De dilluns a diumenge, de 8 a 24 h
Establiment: 0,45 e. Cost mín.: 0,06 e
Tarifa per segons. Inclou l’IVA