Josep Palau i Fabre ←
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917)
Per a Josep Palau i Fabre poesia és sinònim de revolta. A la postguerra el seu erotisme punyent va ser polèmic. Del 1945 al 1961 va viure exiliat a París. Des dels 70 és un dels autors més influents entre les noves generacions de poetes catalans. Ha combinat la poesia amb l'assaig, la narrativa, l'activisme cultural i el teatre d'una manera singular. Com a crític i estudiós de l'obra de Picasso, els seus treballs han aconseguit un reconeixement internacional. Poemes de l'Alquimista, la primera edició de la qual va aparèixer a l'exili, al 1952, recull la seva obra poètica completa d'una manera oberta i en progrés constant. Quaderns de l'Alquimista (1997) reuneix els seus assaigs literaris i Contes de capçalera (1995), les narracions. Va ser fundador de la revista clandestina 'Poesia i també d''Ariel òrgan de difusió de la poesia catalana i amb una atenció especial cap a les avantguardes europees, a més de promotor d'altres iniciatives editorials. La seva obra dramàtica es troba reunida a Teatre (1976) i a l'antologia Les veus del ventríloc, a cura de David Castillo. Al 1999 li fou atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Poemes
Oficina d’Informació Cultural del Palau de la Virreina
La Rambla, 99. 08002 Barcelona
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Telèfon 010
De dilluns a diumenge, de 8 a 24 h
Establiment: 0,45 e. Cost mín.: 0,06 e
Tarifa per segons. Inclou l’IVA