Leopoldo Maria Panero ←
Leopoldo Maria Panero (Madrid, 1948)
Leopoldo Maria Panero. Castellet el va incloure a la seva antologia Nueve Novísimos (1970). Pere Gimferrer va dir d'ell que és l'únic de nosaltres que pot ser un Byron o un Shelley. Ha publicat més de vint llibres. Así se fundo Carnaby Street (1970), Narciso en el acorde último de las flautas (1979), El último hombre (1984) i Poemas del manicomio de Mondragón(1987) són alguns dels títols més remarcables. Amb la pel·lícula El desencanto, retrat de la seva família, va passar a ser un poeta conegut del públic espanyol. És una de les veus més genuïnes i sòlides, però també més marginals de la poesia espanyola. Ha passat bona part de la seva vida internat a hospitals psiquiàtrics amb motiu de l'esquizofrènia que pateix. Actualment és ingressat en el de Las Palmas de Gran Canaria. Ha estat sovint acusat que la seva biografia pesa més que la seva obra. I ell ha contestat: «Si los demás no se comen el tarro, es problema suyo. Que no entren en el bosque de la noche. Desde el principio supe que no había salida. Que no usen mi torpe biografia para juzgarme. La literatura no es un modo de vida».
Poemes
Oficina d’Informació Cultural del Palau de la Virreina
La Rambla, 99. 08002 Barcelona
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Telèfon 010
De dilluns a diumenge, de 8 a 24 h
Establiment: 0,45 e. Cost mín.: 0,06 e
Tarifa per segons. Inclou l’IVA