L’inici d’un nou segle hauria de constituir sempre un estímul i una oportunitat per revisar a fons aquelles dinàmiques socials, econòmiques i ecològiques que marquen el present i que condicionen el futur de la humanitat. Tenim el deure moral i la responsabilitat de conèixer i debatre aquelles tendències que continuen provocant exclusió, sofriment, deteriorament mediambiental, pèrdua d’oportunitats, desequilibris i injustícies, tant a escala regional com planetària. El món viu moments de profunda angoixa davant l’aparició de nous problemes i desafiaments, així com per la continuació de vells i importants problemes no resolts, ja sigui per la manca de decisió política, per haver-nos acomodat a una cultura rebeca al sacrifici i a la responsabilitat, per l’absència de lideratges internacionals amb visió de futur, per la debilitat dels organismes que haurien de combatre aquests reptes, o per la pèrdua de consciència de pertànyer a una comunitat biòtica.

Les prioritats que donem a coses supèrflues o elitistes i la manca de coratge polític per plantejar i portar a terme les necessàries correccions estructurals que ajudarien a canviar les dinàmiques negatives i destructives del món actual, estan provocant una àmplia reacció de nombrosos sectors de la societat civil. Aquests, a través de les ONG, dels moviments socials i d’altres formes d’expressió ciutadana que utilitzen xarxes, estan mobilitzant un número cada vegada més gran de persones i institucions, en una exigència de decència planetària, d’un pacte ètic de la humanitat, de canvi de rumb i de responsabilitat en relació amb les generacions futures.

Aquest clamor cívic s’expressa de molt diferents maneres i des de diverses fonts, però és particularment visible en la seva exigència de respecte als Drets Humans, d’avançar cap a un desarmament efectiu, d’estendre la justícia social i el desenvolupament sostenible a escala universal, o per la protecció d’un medi ambient amenaçat per una pràctica econòmica amenaçadora; i és actiu en la denúncia dels efectes perversos i excloents de molts aspectes de la globalització, en posar de relleu l’escàs esforç de prevenir els conflictes violents i per actuar en les arrels, i en definitiva, el clamor cívic és actiu en la denúncia del predomini de la cultura de la força, el domini i el poder per sobre de la cultura de la pau, la tolerància i la cooperació.

La reacció de la societat és clara i cada vegada més potent. Així ho demostren els nombrosos fòrums de debat i encontre que es duen a terme arreu i contínuament. La societat civil, per tant, no solament reflexiona i critica, sinó que proposa alternatives i procura fer-les realitat, mostrant camins que poden donar llum als canvis que cal fer.

La dècada que acabem d’iniciar ha de promoure l’extensió de la cooperació amb el ciutadà, interactuant més estretament amb els municipis, els organismes internacionals i alguns governs. La magnitud i les característiques dels nous reptes que s’han plantejat en aquest segon Encontre, ens obliguen a treballar d’una forma molt més transversal, perquè existeix una estreta relació entre la pobresa, la degradació ambiental, la injustícia social, els conflictes violents i la falta de governabilitat.

L’Encontre Ciutadà Internacional de Barcelona, en la seva primera edició, va voler ser una aportació més en aquest esforç ètic global per transformar allò que no ens agrada del món, i va establir el compromís de passar de la retòrica a l’acció. I en la seva segona edició, aquest Encontre ha donat un salt qualitatiu proposant un conjunt de reflexions concretes en relació a les velles violències que ens envolten i els nous reptes que la pau té en endavant, oferint-nos claus noves per al futur de les globalitzacions, els Drets Humans i el desenvolupament dels pobles. t.

L’aprenentatge de la violència des de la mística de la masculinitat
“Ara es combina el comportament primitiu amb la capacitat tecnològica ja que estem afrontant la possibilitat de la destrucció masiva del planeta per l´existència de l´armament nuclear. La violència és majoritàriament masculina, ja que els homes són els principals agressors a nivell mundial. Per tant, la qüestió és com canviar el comportament dels homes i per això s´ha d´entendre quina és la font d´aquesta violència. En la violència masculina no només hi ha un condicionament social, doncs també hi ha una base biològica en aquest comportament. Però les prioritats educatives formals és formar en coses immediates, no formar en valors, tot i que aquest és el marc que pot permetre aprendre tota la resta”

Vicenç Fisas, Titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans, UAB

El control de les armes lleugeres
“Abordar el control de les armes no ens ha de fer perdre de vista el fet que les armes només són el símptoma d´altres problemes més greus i no tan visibles. Allò més important és reforçar les polítiques públiques per reduir l´ús d´instruments de violència”.

Tendències en la salut del planeta
“Les discussions sobre la seguretat humana presenten noves reflexions crítiques fet que ha provocat la revaluació d´aquests conceptes. L´estat de la pobresa, la salut del planeta, les malalties,... són factors d´estrès que estan generant conflictes i tensions i una violència devastadora. La degradació de la xarxa de seguretat natural del planeta té greus conseqüències sobre la seguretat humana: no es satisfà les necessitats de menjar, d´aigua potable, o d´habitatge. Tot això genera conflictes. Es un fenomen que sobretot castiga als joves, cosa que alarma perquè genera inestabilitat i augment de la criminalitat i de la violència. Els manipuladors socials ho tenen fàcil i els extremistes tenen la possibilitat de reclutar joves per la seva causa. La degradació ambiental també ho facilita. Així podem parlar de refugiats ecològics.”

Maj Britt Theorin, Europarlamentària i expresidenta del International Peace Bureau

Les dones i la resolució pacífica dels conflictes
“Per actuar en defensa pròpia cal pensar primer qui es l’enemic, i com cal actuar. ¿Es amb més despesa militar allò que frenarà els actes terroristes? No. Els terroristes no poden ser combatuts ni derrotats amb bombes. Nacions Unides pot i ha de jugar un paper més important. Això implica nedar contra la lògica que estableix Bush, invertir en prevenir els conflictes i abordar el terrorisme des de les causes (discriminacions, intolerància,...). En concret cal: 1. Potenciar el dret internacional. 2; Les nacions riques han de compartir la seva riquesa; y 3. Promoure el paper de les dones en les negociacions de pau. Cal una perspectiva de gènere en les polítiques de reconstrucció postguerra: (p.e. en la organització de camps de refugiats.); així com en les polítiques de migració. La pau sostenible només es pot aconseguir si la població local s’hi implica. La comunitat internacional ha d’enfortir el paper de la llei internacional.”  

Michel Wieviorka, Director del Centre d´Analyse et d´Intervention Sociologiques-CADIS

Combatre el racisme en les societats multiculturals
“Als Estats Units creix el racisme simbòlic. Abans inferioritzàvem els negres per explotar-los millor. Ara diem que són diferents i que no volen acceptar els valors de la cultura nord-americana. Al Regne Unit creix l’anomenat ‘nou racisme’: ‘Tots aquests immigrants que venen a casa nostra amenacen la nostra identitat nacional’. Ara el discurs racista ja no és: ‘els hem d’explotar’, sinó ‘ens n’hem d’alliberar, ja que suposen una amenaça’. Ambdues percepcions ens posen davant la següent qüestió: és un nou racisme el que fa rebrotar l’antic? De fet, en el racisme sempre hi ha dues dimensions: (a) vine aquí que jo t’exploto (inferiorització); i (b) ves-te’n perquè ets diferent i ets una amenaça (diferència). De vegades un predomina sobre l’altre. Les societats europees actuals viuen tres canvis importants: a) Ja no són societats industrials (ara ja no hi enfrontament obrer-patró, la qual cosa motiva noves formes de racisme); b) existeix una crisi a les institucions (com es pot transformar les institucions per tal que funcionin?); i c) existeix un canvi cultural (les nostres societats ja són multiculturals. La qüestió és acceptar-ho i entendre que cada cop ho seran més).”

Les religions i la construcció de la pau
“La religió és la base dels valors fonamentals. Cada dia escollim entre diferents coses. Cada elecció depèn de les nostres creences. Fins i tot si algú assassina és fruit d’una elecció. Un objectiu clau es construir ‘responsabilitat’. Conclusió: el desarmament real no arribarà a menys que els Estats del mon deixin d’explotar-se els uns als altres.”

Bernard Cassen, Subdirector de Le Monde Diplomatique, Coordinador d’ATTAC

Tendències globalitzadores després de l’11 de setembre
“Constatem 3 canvis importants en el mercat global: 1. Liberalització de capitals amb conseqüències desastroses a regions com Àsia, Brasil o Argentina; 2. Liberalització de les inversions (dret de fer- ho on es vol i com es vol, sense fre ni control legal); i 3. Liberalització del comerç (tot i que aquesta posa de manifest moltes contradiccions, per exemple, el fet que tant els Estats Units com la Unió Europea solen ser lliurecanvistes en relació a la sortida dels seus productes, però proteccionistes quan es traca de l’entrada als seus països de productes externs). Així mateix, cal passar de la cultura del no a la cultura del sí. Hem de passar a l’ofensiva i amb condiciones de dir coses positives i propostes de manera que puguem aconseguir una major cohesió i abordar els tres reptes següents: 1) paliar la pobresa al Tercer Món; 2) fer front a la problemàtica dels paradisos fiscals, i 3) aconseguir una única veu en el moviment antiglobalització.”

Mary Mellor, Sociòloga i ecofeminista nord-americana

El desenvolupament vist des del feminisme verd
“A través de la història els homes han tingut més temps per desenvolupar sistemes de poder i les dones han treballat en respondre les necessitat reals. L’últim sistema dels homes és globalització que va cap amunt com els gratacels, per què sempre volen tocar el cel. Cal retornar a discutir l’organització i els principis que hi ha al darrera de l’organització del poder. Però han de ser els qui són al vago del darrera els qui ho han de dir. Cal potenciar l’empatia amb aquells que pateixen. El diner capitalitzat ens treu la capacitat de controlar la pròpia vida. Com t’alliberes de tot això? Quin dret tens com a ciutadà/na per sortir-te’n? Realment hi ha molt pocs espais en els quals l’existència humana que no passi pels diners. Cal recuperar les formes tradicionals de crear béns i serveis i deixar espai per les altres espècies. Ens diuen que hem de celebrar el model neoliberal, però l’economia no és una ciència sinó una religió, i la ideologia que crea la imatge de l’ Home Econòmic i racional. Sabem que això algun dia es col•lapsarà”

Vandana Shiva, Research Founds for Science, Technology and Naval Resources Policy

Les multinacionals i el terrorisme alimentari
“El terrorisme alimentari provoca que el pressupost vagi per subvencions que ja no són pels pobres sinó per a finançar exportacions: és la política “del camp al port”. Els més pobres moren degut a certes polítiques, i això provoca desarrelament i violència. Prop de ¾ humanitat viu de l’agricultura i, per tant, per aconseguir la pau calen sistemes sostenibles al nord i al sud basats en la sobirania alimentària: aliments son de dones, homes i nens no de les corporacions. El terrorisme corporatiu és també contra el nostre coneixement i contra el bon govern perquè distorsiona la informació. Propostes: 1. Cal apostar per una agricultura lliure de deutes; 2. Cal combatre el dumping agrícola (això és, que no es pugui vendre a preus més baixos que els costos de producció, així l’agricultura ecològica guanyaria quotes); 3. Cal que les llavors genètiques siguin públiques; i 4. És necessari que l’aigua sigui també pública.”

Gershon Baskin, Co-director de l´Israel-Palestine Center for Research and Information

El dret a la pau i la pràctica de la convivència
“El procés de pau necessita esforços per ambdues parts. Els actuals dirigents d’ambdós països no poden transigir davant les respectives societats perquè reflectiria una posició feble. És manifesta la dificultat en construir la pau i la facilitat per destruir-la. Cal mediació i intervenció i pressió diplomàtica internacional, amb major presència de la UE, per sortir del carreró sense sortida on es troba el conflicte, la qual cosa passa per fer pressió sobre ambdues parts així com per fer complir el Dret Internacional Humanitari (DIH)”

Hina Hilani, Representant Especial del Secretari General de les Nacions Unides sobre qüestió dels defensors dels drets humans

Defensar als que defensen
“El respecte pels Drets Humans no es pot separar del dret a comptar amb la protecció i dels defensors dels Drets Humans. La promoció dels Drets Humans ha de ser pacífica, però qualsevol violació dels Drets Humans ha de ser contestada. La violència sorgeix com a reacció enfront la violació dels drets humans i el fet de que no trobin resposta internacional per resoldre’ls. Els Drets Humans són d’origen occidental però són universals. A més, els valors de llibertat i dignitat els poden manifestar millor els que han patit la seva absència. El treball dels defensors dels Drets Humans està mal vist sovint perquè els defensors protegeixen a les minories enfront de les majories. Els drets dels defensors dels DDHH es veuen conculcats a molts Estats, però principalment als països en conflicte armat o de tensió política. Molts dels compromisos democràtics es deixen de banda quan es toleren pràctiques no democràtiques permeses pels interessos dels Estats poderosos.”

Xavier Masllorens, Director de Comunicació d´Intermón Oxfam

El dret al desenvolupament
“Cal recuperar i dotar de sentit el concepte de vida digna. Això vol dir assegurar que estan garantits: 1. drets socials i econòmics; 2. Drets als mitjans de vida sostenibles: viure dignitat.”