En Junta de la Comissió de cultura del dia 2 del mes de març de l'any 1921, l'il.lustre regidor D. Lluís Guarro, pertanyent a aquesta Comissió, dirigint-se al Sr. President li feu avinent que havent pogut constatar personalment pel temps que portava d'actuació en l'Ajuntament l'eficàcia de la tasca cultural que realitzava la Comissió Municipal de Cultura, li feia ofrena de la casa propietat de Camila Casas i Jover Vídua de Guarro i sos fills Lluís, Maria i Assumpció, situada en la plaça d'en Valentí Almirall del barri de Sant Martí de Provençals, que havia pertanescut a l'Ordre dels Cavallers Templaris, per que fos destinada per sempre a hostatjar-hi una institució d'ensenyança que volgués crear i sostenir-hi l'Ajuntament de Barcelona. L'il.lustre Sr. President agraí fondament l'acte generós i exemplar de la família del regidor Sr. Guarro, i així mateix li ho feren present els demés vocals regidors de la Comissió de Cultura.   En la mateixa sessió s'acordà cercar la forma jurídica més aventatjosa econòmicament per a traspassar l'esmentada finca a l'Ajuntament, i s'encarregà a l'Assesoria Tècnica informés sobre la mena d'institució que podia establir-se en aquell casal i que representés una utilitat major pels estaments obrers que en gran nombre poblen aquella barriada.   El corresponent informe fou presentat i aprovat en la junta del dia 23 de maig del mateix any, i en ell es proposava la creació d'una Escola diurna per a noies on se les preparés per a convertir-les en mestresses que poguessin regir amb encert una llar obrera, i que a les nits i diumenges es donguessin ensenyaments domèstics per a les noies adultes treballadores que estaven empleades durant la jornada de dia en fàbriques i tallers i que solament poden disposar de les nits i dies festius per a completar la seva formació, adquirint, de majors, aquells coneixements primaris indispendables que no pogueren aprendre quan eren petites.   L'arribada de la Dictadura de Primo de Rivera va impedir que el projecte d'escola es dugués endavant, ja que la família Casas-Guarro va exigir que s'apliqués el principi pedagògic d'utilització de la llengua catalana. Finalment i ja durant la República, es dugué oficialment a terme la cessió de l'edifici i dels terrenys, acordant-se que l'escola duria el nom d'Escoles Cases. El projecte, confeccionat en l'aspecte pedagògic per l'Assesoria Tècnica de Cultura de l'Ajuntament i en l'aspecte tècnic per l'arquitecte Josep Goday Florensa, que va adaptar i ampliar l'antic edifici barroc dels Hospitalers segons el gust noucentista de l'època, fou aprovat definitivament el 16 d'octubre de 1930. El 12 de novembre de 1930, coincidint amb la Festa Major de Sant Martí, s'inauguren les obres.   El 1933 amb la presència de diverses autoritats municipals i qui en aquells moments era President de la Generalitat Francesc Macià s'inaugura oficialment l'Escola Municipal Casas.   La direcció de l'escola fou encarregada a Maria Gràcia Pont, que havia estat deixeble de Rosa Sensat, i en ella s'escolaritzaven nenes de 6 a 14 anys que realitzaven l'ensenyament primari. Aquestes rebien a la vegada ensenyaments domèstics (cuina, planxa, tall i confecció...), així com classes de música, danses, plàstica i educació física. De nit es donaven també classes per a noies més grans.   Durant els primers anys de funcionament de l'escola fins el parèntesi de la guerra civil, en que s'escolaritzen també alguns nois, l'escola va continuar amb el seu caràcter d'escola catalana d'educació domèstica i femenina i es van continuar impartint classes nocturnes. La tasca pedagògica que es va realitzar durant aquests primers anys va merèixer que li fos atorgat per part de la Junta Municipal de Districte el Premi Sant Martí.   L'any 1950, ja en plena dictadura franquista, s'inaugura la cantina escolar, les obres de reconstrucció de la capella i ampliació del cos central de l'edifici amb una segona planta, amb la presència del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego i sent alcalde de la ciutat i cavaller de la Sobirana i Militar Orde de Sant Joan de Malta José Maria d'Albert i Despujol, Baró de Terrades. Si bé l'ampliació es va realitza, la reconstrucció de la capella mai s'ha dut a terme.   Els esdeveniments polítics de l'època van propiciar un important retrocés pedagògic, el qual no es va poder superar durant forces anys tot i que l'escola es va anar adaptant als diferents Plans Educatius que l'Administració va establir.