Home | Arqueologia urbana | Arqueologia preventiva
Arqueologia preventiva
Segons la legislació vigent, entenem per arqueologia preventiva en medi urbà, el conjunt d’accions de recerca arqueològica que es duen a terme abans de la realització d’un projecte de planejament urbanístic, d’una nova construcció, d’una reforma, etc ... susceptible de produir la destrucció irreversible de les restes, tant del subsòl com no.
- Excavació al Parc de la Ciutadella del Portal de Sant Daniel
© MHCB-Pep Herrero
Aquests treballs tenen per objecte examinar les condicions d’adaptació o de modificació de l’obra prevista, per a conèixer i deixar el testimoni més exhaustiu possible de les restes mobles o immobles abans de la seva destrucció, i poder conservar, destruir o moure, amb finalitat de la seva conservació i estudis, de totes o part de les mateixes.
Però, l’arqueologia preventiva ha de ser també, un servei públic amb vocació de recerca científica. L’administració pública, en el nostre cas l’Ajuntament, ha de ser el garant de l’equilibri entre la preservació i la salvaguarda del patrimoni arqueològic amenaçat pels treballs públics i pels interessos econòmics, per tant ha de posar en pràctica tot un conjunt de mecanismes preventius davant la destrucció del patrimoni. El seu objectiu ha de ser la planificació global de tot el conjunt de treballs que s’han de dur a terme. Des de la detecció de les entitats arqueològiques fins a la difusió dels resultats de la intervenció, tant dins la comunitat científica com als ciutadans. Des de l’arqueologia preventiva s’ha de controlar tota actuació sobre qualsevol objecte de patrimoni arqueològic susceptible d’estar afectat tant per l’ordenació del territori, com poden ser les grans obres d’infrastructures (Tren d’alta Velocitat, autopistes, grans col·lectors, etc.), les obres de remodelació internes i les petites obres de particulars .
Des del Museu es treballa en dos fronts: