La senyora Canals [Benedetta Bianco]

La model italiana Benedetta Bianco (1870-1958) va posar per a cèlebres artistes francesos com Degas, Renoir o Bartholomé. Es va casar amb Ricard Canals, pintor català establert a París, a qui Picasso havia conegut ja a Barcelona. L’amistat entre els dos artistes es va estrènyer el 1904 a París, quan es van retrobar al Bateau-Lavoir; a partir d’aleshores, Canals i Benedetta van compartir moltes vetllades amb Picasso i la seva companya, Fernande Olivier, com aquesta testimonia a les seves memòries. Picasso explica que va ser Canals qui el va iniciar en la tècnica del gravat, que va donar com a resultat la realització aquell mateix any del magnífic aiguafort "L’àpat frugal" (MPB 110.011), un dels sis exemplars del qual es conserva també a la col·lecció del museu.
Picasso va fer el retrat de Benedetta simultàniament a la composició que Canals, especialitzat en temes del folklore espanyol, va titular "Una llotja als toros" (col·lecció particular, Barcelona), i en la qual retratava Benedetta i Fernande guarnides amb mantellina. Una fotografia de l’època en què apareixen les dues dones dóna testimoni de la vestimenta i l’escenografia ideades per Canals per a la seva composició. En el retrat de Picasso, d’un classicisme marcat, queda subratllada la mirada intensa que la model adreça a l’espectador. Les delicades línies de la cara i del coll de la dona de pell blanca en ressalten la bellesa. Uns lleugers tocs de color, rosat a les galtes i malva a la flor que adorna el cabell, destaquen entre el negre de la mantellina, el verd pàl·lid del vestit i l’ocre heterogeni del fons. El rostre de la model apareix emmarcat pels cabells lleugerament rogencs recollits, cap enrere i la mantellina que cau sobre les espatlles i el pit.
L’obra s’inspira en els retrats de la tradició espanyola i remet, també, a la tipologia de les figures picassianes del període anterior, caracteritzades per l’estilització. El primer propietari d’aquest retrat va ser el mateix Ricard Canals. El 1919, l’obra es va presentar a l’Exposició d’Art de Barcelona i, posteriorment, va ser adquirida pel col·leccionista Lluís Plandiura.