Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 
  • UN COLLAGE ABANS DEL COLLAGE

    • Data: del 6 de març al 3 de juny de 2012
    • Comissariat: Fèlix Fanés
    • Organització i producció: Museu Picasso de Barcelona
    • L’exposició es presentarà a les sales de la col·lecció
    • Pablo Picasso va inventar el collage artístic al voltant de la primavera del 1912. Després, altres artistes van seguir aquest camí enriquint-lo amb noves perspectives. Però molt abans d’això –a Barcelona, el març del 1899– Picasso ja havia realitzat un dibuix al qual va enganxar una imatge reproduïda tècnicament: el retrat d’una actriu. Ara sabem que aquesta peça encolada és un cromo d’una capsa de mistos, un tipus d’imprès molt popular a l’època que la gent col·leccionava en àlbums. La imatge és una fototípia, un procediment per reproduir imatges fotogràfiques que s’havia imposat durant els anys noranta del segle XIX i que trobem sobretot en les revistes il·lustrades, però també en materials més efímers com les postals, els programes de teatre, la publicitat, els cromos, etc. L’exposició Un collage abans del collage. Picasso 1899 es pregunta per les raons que van dur el jove artista a enganxar una imatge impresa mecànicament al costat d’un dels seus dibuixos. Per fer-ho es recordarà l’interès de Picasso pel món de la reproducció seriada (premsa il·lustrada, cartells, publicitat) i es mostrarà també l’entorn visual, produït industrialment (cromos, diaris, caricatures, postals, fotografia, films), en què vivia. Així mateix es farà esment de la dèria per retallar i enganxar que anava més enllà dels cromos i ocupava altres espais del lleure de la societat urbana del 1900.
  • ECONOMIA: PICASSO

    • Data: del 25 de maig al 2 de setembre de 2012
    • Comissariat: Pedro G. Romero i Valentín Roma
    • Organització i producció: Museu Picasso de Barcelona
    • L'exposició es presentarà a les sales d’exposicions temporals
    • La desmaterialització de les arts acostuma a presentar-se sovint com dues genealogies clarament diferenciades, tot i que plenes d'espais d'intersecció: una, aquella determinada per les operacions duchampianes i, l'altra, que posseeix en els diferents productivismes russos la seva manera de fer més característica. No obstant això, el camí iniciat pel treball artístic de Pablo Picasso, així com les seves conseqüències materials, no només constitueix l'"element configurador" de l'economia artística present, sinó que l'oblit en què ha caigut la seva pròpia traça genealògica amb prou feines ens permet encarar amb realisme el paisatge actual de les arts.
    • Amb Economia: Picasso no només volem ajudar a reescriure la línia de força que comporta el treball i el comerç de l’art de Picasso per al paisatge de les pràctiques artístiques actuals, també volem trobar, en les seves manifestacions més radicals i en les seves operacions més originals, vies amb les quals reformular l’estat actual de les relacions de l’art i el món, relacions sempre amb una mediació econòmica, ja sigui mitjançant el repartiment o l’intercanvi de les pròpies coses.
    • L’exposició comptarà amb peces de Picasso amb obres provinents del seu entorn (Marcel Duchamp, Max Jacob, Georges Braque, Juan Gris, Mario de Zayas, Max Aub, Helios Gómez, Felipe Alaiz, Barradas, etc.), d’autors clau de l’art de mig segle XX (Richard Hamilton, Eduardo Paolozzi, Yves Klein, Jasper Johns, Asger Jorn, etc.), com també d’altres treballs del llarg present de la desmaterialització de les arts (Marcel Broodthaers, Guy Debord, Mel Bochner, Jan Dibbets, Hanne Darboven, Isidoro Valcárcel Medina, Hans Haacke, Adrian Piper, Nacho Criado, Sherrie Levine, Gavin Jantjes, Zachary Formwalt, entre d’altres).
  • L'OFRENA

    • Data: del 30 de novembre de 2012 al 3 de març de 2013
    • Comissariat: Malén Gual, conservadora del Museu
    • Organització i producció: Museu Picasso de Barcelona
    • L'exposició es presentarà a les sales d’exposicions temporals
    • L’Ofrena és una obra especialment rellevant a la nostra col·lecció, pel fet de ser considerada un post-scriptum de Les Demoisselles d’Avignon i per ser l’única peça de la col·lecció datada l’any 1908.
    • L’objectiu de l’exposició és presentar L’Ofrena juntament amb una selecció reduïda d’obres de Picasso realitzades el 1907-1908, així com d’obres d’altres artistes –Manet, Ingres, Cézanne o Matisse– la iconografia i/o els recursos compositius dels quals van influir en l’execució de L’Ofrena.
    • El descobriment de l’art africà i l’exhibició de Grandes baigneuses (1899-1906) de Cézanne al Saló de Tardor parisenc del 1907, va tenir un efecte immediat en la producció dels joves artistes que buscaven noves formes d’expressió. Com Georges Braque i André Derain, Picasso va realitzar unes pintures, entre d’altres L’Ofrena, amb figures deliberadament someres i primitives, reflex i síntesi de les composicions de Cézanne i de la simplificació formal de les talles africanes. D’altra banda, la temàtica triada enllaça amb la representació del nu femení en la pintura francesa del segle XIX.
    • Així mateix, es pretén retre homenatge a Basil William Sholto Mackenzie, segon Baró Amulree (1900-1983), qui va deixar en llegat L’Ofrena al Museu Picasso de Barcelona.
  • JACQUELINE. OBRA GRAVADA DEL MUSEU

    • Data: entre juny i novembre de 2012
    • Comissariat: Malén Gual, conservadora del Museu
    • Organització i producció: Museu Picasso de Barcelona
    • L’exposició es presentarà a les sales de la col·lecció

    • L’any 2008 el Museu va posar en marxa una sèrie d’exposicions de petit format per tal de donar a conèixer la col·lecció d’obra gravada de Picasso. La renovació anual de les sales de gravats ens ha permès mostrar les aportacions picassianes a les tècniques d’estampació, com el gravat sobre linòleum (2008) i la litografia (2011) o la riquesa iconogràfica de les il·lustracions del llibre La Celestina (2009).
    • Entre juny i novembre presentarem un conjunt de retrats de Jacqueline, realitzats entre 1956 i 1963. Si bé en alguns, la serenitat de la model va inspirar en Picasso una representació realista, en d’altres, el seu rostre va servir de pretext per assajar tot tipus de metamorfosis i desarticulacions que més tard aplicaria a la pintura i l’escultura.
  • Si voleu rebre informació de les exposicions i activitats del Museu, aquí us podeu donar d’alta al butlletí.