Pla fent Barcelona. Progama d'actuació Municipal 2008 - 2011.

Per què les obres?

Barcelona té un pla

El perquè i el com de les obres

Actualment Barcelona té en marxa, i es diu de pressa, més de tres-centes obres a la ciutat. Això vol dir que prèviament ha calgut fer una planificació, pensar en les alternatives per a entorpir el mínim possible la vida dels ciutadans, el trànsit i l’activitat de la ciutat en general. Vol dir també un treball de coordinació entre totes les administracions que operen en l’espai públic amb les empreses responsables de les obres i amb les que presten serveis. I tot això és possible gràcies a una decisió del govern de la ciutat: invertir, fins i tot més del que es va fer durant l’etapa olímpica, per transformar i millorar Barcelona. Vet aquí una raó del volum d’obres que s’hi fan. N’hi ha més.

Anem a pams: les obres actuals tenen a veure amb quatre idees que persegueixen el mateix objectiu: millorar la qualitat de vida dels barcelonins i dels serveis que reben, a més de preparar el camí per als canvis que estan a punt d’arribar i que ja coneixem. Avançar-nos a les necessitats més immediates i a mig termini, sobretot en matèria de transport públic, com és el cas.

La transformació i el creixement de la ciutat són visibles en quatre àmbits: en la mobilitat, en l’espai públic, en tot tipus d’equipaments –des d’escoles fins a nous dipòsits subterranis d’aigua– i en l’habitatge.

La mobilitat: Tot i que provoquen molèsties, algunes de les obres que s’estan fent no es veuen. D’altres, sí: com ara els accessos des del carrer a les noves estacions de metro, entre les quals hi ha les anomenades “intercanviadors”. Amb una de les inversions més grans en molts anys, la ciutat fa front a la millora del seu servei de transport ferroviari, ampliant el metro i les rodalies. Per què? Tot plegat ha d’esdevenir una "revolució ferroviària", amb la millora del servei, amb una nova línia de metro (L9), a més d’una ampliació de les que ja existeixen, i estacions amb més serveis, com ara ascensors; crearà una oferta més gran per a tothom per fer els desplaçaments en transport públic arreu de la ciutat i la seva àrea.

El pla de la mobilitat urbana de Barcelona ja té feta una diagnosi dels principals problemes i de les solucions que cal adoptar.

Per assolir el volum de desplaçaments en un escenari futur, s’ha de produir un descens del transport privat i, alhora, un increment i una millora del transport públic, també dels itineraris a peu i amb bicicleta. Per això creix el número de carrils bici i s’amplien voreres i es recupera la ciutat per als vianants.

Mentre es creen noves línies de metro, es treballa per millorar la xarxa de rodalies al seu pas per la ciutat i –no ens en podem oblidar de cap de les maneres- fer possible l’enllaç de l’alta velocitat ferroviària entre Barcelona i la frontera francesa mitjançant la construcció a la Sagrera d’una gran estació ferroviària amb connexió amb els altres mitjans de transport.

L’espai públic: Del miler d’obres esmentades a l’inici d’aquestes línies, unes 300 impacten en la mobilitat de persones i de vehicles ja que es treballa directament sobre l’espai públic de la ciutat. Són obres petites i grans: una urbanització d’una plaça o de carrers, a causa de la finalització de treballs d’estacions de metro -per exemple, els accessos a les estacions considerades “intercanviadors”-, o arran de la construcció de la línia d’alta velocitat. L’Ajuntament ha aprofitat aquest moment per demanar a les empreses de serveis, com ara llum, gas i aigua, que avancin les seves inversions i realitzin ara les obres previstes per més endavant, aprofitant que s’obre un carrer o una avinguda o s’hi fan grans infraestructures, i evitar així haver d’obrir de nou una rasa un cop acabada l’obra. Una bona experiència.

Els Equipaments: N’hi ha de tota mena. És el moment de parlar dels dipòsits subterranis d’aigües per evitar inundacions, com el que es construeix al carrer Urgell-Mallorca, de les ampliacions de col•lectors o de la xarxa de recollida pneumàtica de residus (obres cofinançades per la Unió Europea). També és l’hora de les millores que les empreses de serveis, com les elèctriques, estan fent a Barcelona per evitar episodis com els que va patir la ciutat recentment. I també hem de parlar de grans equipaments als barris, serveis més a prop de casa, com les noves escoles bressol, les residències per a la gent gran, la creació de punts Wifi per connectar-se a la xarxa Internet lliurement, o una fàbrica que s’acaba convertint en una potentíssima instal•lació cultural que beneficia tot un barri i quasi un districte: Can Saladrigas.

Pel que fa a l’habitatge, es treballa en diverses línies: per a aquelles persones que tenen els pisos en mal estat, s’aposta per la rehabilitació; per a aquelles persones que tenen habitatge però risc de perdre'l, s’incrementen els ajuts al lloguer i per a aquelles que no en tenen, per les que més ho necessiten, es continuen construint pisos de protecció oficial. També la reforma dels barris, en col•laboració amb altres administracions, permet que es millori l’accessibilitat a les diverses zones o s’instal•lin ascensors a finques antigues.

I si es fan tantes obres al carrer i a subsòl, si es construeixen les grans infraestructures, com les del Metro o l’aeroport, si hi participen tants operadors, com Adif, Gisa o Aena, és perquè l’Ajuntament de Barcelona hi ha estat, i hi és, al darrera des de fa molt de temps, reivindicant la importància de fer-les, de no quedar-se enrere, i de donar solucions a qüestions noves. Les obres es fan en benefici de tots els qui viuen a Barcelona.