Les Bengales de segon hem anat al museu etnològic a escoltar contes gitanos.

Ens ha rebut un noi que ens sembla que es diu Enric; hem deixat les jaquetes en uns armaris. L'Enric en ha explicat que en el museu etnològic hi ha coses de la vida de cada dia de gent de diferents països i cultures.

Nosaltres li hem explicat que l'any passat hi vam anar a escoltar contes aborígens.

Ens ha dit que el Kim ens explicaria moltes coses de la gent gitana.
Hi hem anat, hi havia com un teatre, però no hi havia ningú. De sobte per una porta ha sortit el Kim i ens ha espantat!

El Kim és gitano i ens ha dit moltes paraules en romaní, la llengua de la gent gitana, com que feia molts gestos n'hem entès moltes, altres les ha traduït. Feia molt de riure perquè era molt simpàtic i molt divertit. Ens ha explicat que la gent gitana es diu ROM.
Abans d'explicar res més volem dir que ens ho hem passat molt i molt bé i que ens ha agradat molt. Nosaltres hem explicat al Kim que a la nostra classe hi ha una nena gitana, l'Alba, però que no havia pogut venir i ens sabia molt de greu.

Llavors ha començat a explicar-nos que la gent gitana anava amb els seus carros recorrent terres diferents. Ens ha ensenyat una foto de l'avi Chorromujo i ens ha explicat que a la nit, l'avi s'asseia a la vora del foc i cridava tota la família.
Tothom seia i quan s'adonaven que mirava l'horitzó i els ulls li feien pampallugues sabien que volia explicar-los una història.
El Kim ha fet veure que ell era l'avi Chorromujo i que ens anava a explicar la llegenda de la història de la gent gitana.

 
Aquest és el bagul del seu avi!
El seu avi, per si algú es despistava o s'adormia de tant en tant deia:
- Manu, manu!
I tothom responia:
- Güi, güi!
El Kim també ens ho ha fet unes quantes vegades.
Per explicar la història el Kim ha agafat ajudants: L'Èlia, l'Èric, el Xavi, la Sheila i l'Alba Torrent.
Ha dit què seria cada personatge i els ha anat disfressant. El públic ens moríem de riure.

L'Èric: el maharajà Jadevindro.

La Sheila: la princesa Selda.

El Xavi: Raví Chanó

L'Alba: el cavall Soliman.

L'Èlia: l'encantadora de serps.
La història diu així:
Fa molt i molt de temps la gent gitana vivia a l'Índia. Al nord hi havia una ciutat que es deia Chungai. Hi vivien, com ara aquí a Barcelona, moltes persones diferents, de costums i cultutres diferents. Hi manava un maharajà que es deia Jadevindro. També hi vivia una princesa molt bonica que es deia Selda. Eren molt rics i tenien molts animals. Hi havia un home gitano que es deia Raví Chanó que cuidava tots els animals, els cavalls, els burros, les cabretes i els camells. Tothom li deia que feia pudor de cavall però a ell no li importava perquè li agradava molt la seva feina i estimava molt els animals.

 

  
Un dia el maharajà va regalar a la princesa Selda moltes joies i un cavall preciós que es deia Soliman.
Raví Chanó s'estimava molt el cavall i en tenia molta cura.
La princesa estava molt contenta i tenia ganes d'anar al mercat perquè tothom veiés el seu cavall tan bonic. En Jadevindro li va dir que no hi anés, que havia somniat foc i en els somnis de la gent gitana somniar el foc vol dir que hi hauria mala sort, que passaria una desgràcia.

Ella, tenia tantes ganes d'anar-hi que no li va fer cas. En Raví Chanó va prepara el cavall, Selda hi va muntar i anava saludant la gent amb la mà. Raví Chanó els acompanyava.

 
Dins del cistell de l'encantadora hi havia una serp perillosíssima. El Kim no s'atrevia a explicar-nos la resta de la història perquè era forta i érem una mica "peques"... Va dir que ens sentíssim com gent de 8 anys i llavors sí que l'explicaria.
El Kim buscava la serp, es deia Irene.
Però el Kim té un fill i de vegades li posa moltes coses estranyes al cistell!
Fins i tot un barret hi va trobar... que li quedava bé a en Raví Chanó.

El Maharajà no podia veure el que passava, havia d'estar amagat a la biblioteca.

Buscant, buscant, la serp ha picat el Kim!
Al mercat hi havia una encantadora de serps, l'Èlia, que tocava la flauta i la seva serp sortia del cistell i ballava.
Quan l'encantadora de serps va veure la princesa tan bonica es va quedar parada i va deixar de tocar. Sense música, la serp es va desencantar, es va atabalar i va picar el cavall Soliman.

Soliman es va espantar, es va encabritar i va fer caure la princesa Selda, amb tanta mala sort que es va fer un cop al cap i va morir.
El pobre Raví Chanó havia de donar la mala notícia al maharajà i no sabia com fer-ho.
En Jadevindro primer es va posar tristíssim i va plorar desconsoladament, però després li va sortir una ràbia molt gran i molt forta: va culpar en Raví Chanó perquè deia que havia malcriat i mimat massa el cavall Soliman i li volia fer molt de mal.
Aquella nit Jadevindro va ordenar els seus soldats que perseguissin els gitanos.
En Raví Chanó va agafar Soliman i va fugir. Dins els ulls se li veia unes emocions: estava molt trist perquè havia de marxar de l'Índia, però també estava molt feliç perquè tenia amb ell en Soliman.
Tota la gent de l'Índia va marxar a l'Afganistan, d'allà a l'Iran, d'allà a Turquia, d'allà a Grècia, d'allà a Itàlia, d'allà a França, d'allà a Espanya, a Catalunya, a Barcelona, a Gràcia... i al museu etnològic!
Vam aplaudir moltíssim al Kim, a l'Èric, al Xavi, a l'Èlia, a la Sheila i a l'Alba.
Creiem que aquesta llegenda explica què va passar a la gent gitana i perquè ara viuen gairebé per tot el món.

El Kim ens va portar a la zona del museu on hi ha l'exposició sobre la gent gitana. Allà vam veure moltes coses i en vam aprendre moltes, més:
Que els gitanos vivien en carros i eren nòmades, anaven viatjant sempre (nosaltres som sedentaris i la majoria d'ells i elles ara també);vam aprendre que abans els "braços de gitano" no portaven sucre en pols per damunt sinó que el sucre es cremava una mica i aquest color recordava el de la pell de la gent gitana i per això es diuen així.
Feien, i fan, moltes festes i balls, alguns van agradar molt a alguns pobles de Catalunya i es ballen molt, per exemple a Tarragona es ballava el Ball de Gitanes i ara ja es balla a tota Catalunya.
En moltes coses, per exemple oli, vi, diners... surten dibuixos de gitanes.
Vam veure coses d'or, quan viatjaven era millor portar or que val a tot arreu que no pas diners que s'havien d'anar canviant a cada país.
Vam veure que de vegades les persones que vivien a un lloc no els agradava gaire la gent que estava de pas, la gent que era diferent, parlava diferent i tenia costums diferents. Encara ara passa això!
La gent gitana ha tingut de vegades problemes grossos. Hem vist com Hitler els tancava en camps de concentració, perquè eren diferents, com els jueus o els gais... i en va matar molts!
Quan a l'escola hem escrit tot això hem intentat recordar paraules en romaní però només hem recordat chorí que vol dir ganivet, d'aquí ve "xoriço", no de menjar, sinó de lladre...
Si algú en sap més i ens les vol recordar...

També volem demanar a les famílies que per vacances ens portin al museu i així ho podrem veure i llegir tot amb més calma.

Moltes gràcies Kim, hem après molt i ens ha encantat!