Vaig cap a l'escola. Som a l'hivern, i això es nota; més que per les temperatures, perquè quan tombes per Bonavista el sol, de sobte no et deixa veure res. T'enlluerna. Anar pel carrer a quarts de cinc, camí de l'escola, significa haver de mig aclucar els ulls... la llum cau tan paral·lela al terra que tot es veu recremat, i les ombres s'allarguen.

És un itinerari que faig amb el pilot automàtic: sempre corrents amb el berenar, quatre gambades més i ja hi sóc. Però els ulls, gairebé tancats per l'excés de claror, em regalen uns instants de, no sé com dir-ho, intimitat? anonimat?... els aprofito per repassar el que cal dir per presentar el DOCUFÒRUM: Que a la comissió s'hi han incorporat nous pares i mares i -novetat(!)- un grapat de mestres: tothom duu noves idees. Per fi piles noves! Gràcies! I llavors deixaré dir a en Cesc, allò que estava mirant la tele i va veure el documental, i que no va parar fins a aconseguir-ne una còpia de TV3, i que, tot i els subtítols - perquè parlen en japonès-, quan ho projecta a l'aula els de sisè no baden boca i li demanen un "repetició de la jugada " i...

La Sala polivalent es va omplint. Tot un èxit de públic! Pels que no vareu poder venir, us en faig ara cinc cèntims:

Cèntim núm. 1: El documental tracta d'una escola japonesa d'uns 1000 alumnes, però hi ha una aula que, de manera semblant al poblet gal de l'Astèrix i l'Obèlix, porta una dinàmica que la fa especial: el seu professor els diu que a l'escola hi han vingut per a ser feliços... les tasques d'aprenentatge arrenquen d'aquesta premissa, i els nens i nenes no tan sols són escoltats i tenen veu i vot ... El seu professor els ajuda a descobrir el que "senten", sobretot des de la sinceritat del seu interior i en les diferents circumstàncies del dia a dia. A partir de saber el que cadascú duu dins seu, els ensenya a posar-se en el lloc dels altres. Cèntim núm. 3: Uns i altres anem parlant, escoltant, els més tímids poden dir-hi la seva, i els més llançats cedeixen torn de paraula... intento crear l'oasi de quan anava pel carrer, amb els ulls mig tancats, i m'allunyo una mica del debat per pensar que en el fons en sé poques coses, del Patronat. Per exemple, fa més de catorze anys van decidir no utilitzar llibres de text... Com va començar tot això? Va ser iniciativa d'un sol professor o va ser general? Com s'ho van prendre, les famílies, llavors? i els alumnes? Quina informació reben, cada cop que comença el curs escolar les noves persones que s'incorporen a l'escola (alumnes, famílies, professionals)? Expliquem prou bé o tenim prou informació sobre el que és la "resolució de conflictes", l'educació en els sentiments? Quina repercussió té, tot això a nivell educatiu? Amb quin pòsit arriben a l'Institut?... Cèntim núm. 5: Qui tingui ganes de veure'l i sentir curiositat, sempre hi és a temps, de fer una sessió particular. ( No oblideu els mocadors de paper a mà). Aclarir també que aquest cinc cèntims són personals i compartibles. Gràcies per venir i fins a la propera!

Cèntim núm. 2: Els alumnes tenen una llibreta on cadascú hi escriu una mena de diari personal, sobre allò que el preocupa o entristeix, o a vegades el tema el proposa el mestre. Les similituds amb el Patronat fan que en el debat posterior molts pares coincidim que, la manera d'educar de la nostra escola hi té molts punts en contacte: educació emocional, ensenyar a aprendre... Fins i tot podem estar "orgullosos" dels documentals que també s'han fet a l'escola. Els coneixeu? Cèntim núm.4: A quarts de vuit del vespre, ja portem una mica més de dues hores de DOCUFÒRUM. Pateixo, en el bon sentit de la paraula per les persones que encara tenen coses a dir i torns de paraula, pateixo per les monitores i criatures que hem deixat a la guarderia..., però tothom ajuda a recollir cadires. Sortim al carrer, s'ha fet fosc i tard. Arrossego en Niels capa a casa. Allà la Piunxe em fa preguntes mentre sopem, sobre l'activitat que sap que ha tingut lloc a l'escola. Intento explicar-li, fer-n'hi cinc cèntims i llavors em diu: Ah! Ja ho sé, el tema del documental és l'EMPATIA, oi mama? Jo no ho hagués dit millor, i ha estat ella qui m'ha explicat com l'Àngela els en parla a la classe. Glòria Juquera (mare d'en Niels i la Piunxe)