Aquesta vegada, a més de fotos, no m'he pogut estar d'afegir un breu text. L'objectiu no és explicar-vos l'activitat, ni fer-vos cinc cèntims del que en pensa la canalla, ni comentar les fotos, ni... De fet, la intenció és, tan sols, fer-vos enveja. Enveja de no haver pogut veure, i sentir, de primerà mà, la tendresa que poden irradiar les vostres filles i els vostres fills.
De veritat, les fotos no fan justícia de l'ambient que hem viscut compartint feina amb la gent del Centre Eneida. Insisteixo: ho hauríeu d'haver vist. Parlàvem, ens fèiem bromes, callàvem, ens ajudàvem, compartíem, rèiem... i tot amb una sensibilitat que és a l'abast de p'oca gent. Pell de gallina mantinguda i més d'una situació d'haver de respirar fons...
Quina sort poder treballar a aquesta escola. Quina sort tenir la canalla que tenim. Quina sort poder compartir amb vosaltres experiències com aquesta, que només tenen sentit englobades en el nostre dia a dia però són per a tota la vida. Quina grandíssima sort poder-se emocionar a la feina, cada dia!!!!

Cesc

Esperem que, amb tot, aquestes fotos us hagin acostat una mica a l'experiència que vam viure amb el José Manuel, la Jennifer, l'Alberto, la Teresa, l'Imma, el Juan, el Jordi, la Rosa, la Mari Luz, l'Albert i el Josep Maria:
nosaltres voldrem repetir. A més, volem donar les gràcies a tot el personal d'Eneida i agrair,
molt especialment, les ganes de fer coses de l'Albert.

Si voleu saber més coses sobre aquest intercanvi amb la gent d'Eneida podeu preguntar a les nenes i als nens de qualsevol curs de primària de l'escola. De primer a sisè hem participat en aquesta experiència.