Si no ho recordeu o no ho vau veure cliqueu aquí
La canalla volia repetir ben aviat, les àvies estaven contentes, i amb la Remei, la treballadora social, vam quedar que hi aniríem un cop al trimestre.
A la residència van estar fent obres i va ser difícil tornar-hi... fins el dia 26 de gener d'aquest any, quan ja fem segon i ens diem Bengales.
Aquesta vegada no teníem nervis, ni vergonya; només il·lusió i moltíssimes ganes.
La Carme i la Isabel ens van rebre. La Remei ens va saludar però tenia una reunió i no es va poder quedar...
Com l'any passat ja ens esperaven i nosaltres aquest cop no vam dubtar a col·locar-nos entremig de la rotllana.
La Mercè seguia sent la terapeuta que faria la classe.
La primera cosa que ensva sorprendre va estar passar per sobre d'un terra de vidre. La segona que aquest cop també hi havia avis i ens ha alegrat molt.
Ens vam fixar que hi havia menys cadires de rodes.
A algunes persones els va semblar que aquest any les àvies estaven més contentes... potser estaven millor de salut, es podien moure una mica més...
Voleu seguir?
