|
M'agradaria
parlar d'un tema que rarament es tracta, i menys a la revista
d'una escola: voldria acostar-me al tema dels valors espirituals
a l'escola pública.
|
|
Val
a dir que no sóc cap entès en el tema; per altra
banda, crec que cal opinar de coses que moltes vegades deixem
en mans d'especialistes, i sobre les quals a nosaltres ens toca
prendre el paper passiu d'escoltar. Jo a més d'escoltar,
em permeto la gosadia d'opinar.
|
En
un temps de globalització, d'apropament de diferents cultures
i tradicions religioses que conviuen a les nostres aules, ens
hem de plantejar si l'escola cuida l'espiritualitat, o si el tema
ens l'hem deixat prendre per les escoles confessionals..., o bé
si no hem estat mai conscients de la importància que té.
|
|
El concepte de l'espiritualitat s'ha cenyit
tradicionalment a la visió de la transcendència,
dintre d'un marc religiós, i a aquesta espiritualitat se
li ha donat un contingut de valors, a vegades amb una certa exclusivitat.
Allò de "cuidem la dimensió espiritual dels
nostres alumnes". Reivindico aquests valors per l'escola
laica, perquè també hi són presents.
|
Quan
des de l'àmbit escolar es treballa la no violència,
l'empatia, la solidaritat, la resolució de conflictes mitjançant
el diàleg, la intel·ligència emocional, la
gestió correcta de sentiments, estem treballant la vessant
espiritual de l'individu, que no té perquè estar
lligada a cap opció transcendent. Al cap i a la fi els
valors no van a l'esperit, que no els necessita perquè
és "no forma" sinó a l'individu, que,
en funció de les seves creences, els donarà un sentit
o un altre. El que no ens pertany és la transmissió
de creences o rituals, perquè no és la funció
d'una escola pública.
|
Una
reflexió sense prejudicis sobre els valors universals que
reposen en les tradicions religioses i els no menys valor universals
de les tradicions laiques, ha de permetre incorporar a l'escola
pública les aportacions que consideri millors per a l'educació
de les nostres criatures. Valors i accions que difícilment
poden entrar en contradicció amb els diferents corrents
religiosos o laics, sempre i quan siguin universals i despullats
de tot dogmatisme, ritual o fe.
|
No
entrarem aquí en qui és deutor de qui, si la laïcitat
de la religió o la religió de la laïcitat, aspecte
que s'escaparia de l'objectiu d'aquest escrit.
|
L'escola
laica pot tenir més llibertat per incorporar el que cregui
més adient de tot el patrimoni espiritual, que abastaria
des de les cultures més naturalistes als grans corrents
religiosos i de pensament orientals, passant per les religions
monoteistes. En canvi, l'escola confessional, a diferència
de la pública, té més impediments, perquè
ha d'estar cenyida, amb més o menys rigidesa, al marc de
la seva pròpia confessió.
|
Amb aquesta incorporació de valors i accions no
em refereixo a un contingut conceptual, tipus "cultura religiosa",
per poder entendre l'art o la cultura d'un lloc determinat, que
són aspectes importants però no transformadors de
l'individu. Em refereixo a treure i aplicar al dia a dia tot el
que la saviesa ancestral ens ha llegat, i donar la possibilitat
d'albirar nous camins de perfecció personal i alhora de
felicitat íntima, i de compartir.
|
|
|
Podem
fer passes més enllà, a poc a poc, sense por, envers
una espiritualitat entesa com a transformadora de la persona, apartada
del format religiós, sense ritus, sense dogmes, sense transcendència,
que ajudi a completar i a potenciar la visió de l'individu
sobre el que l'envolta, i l'ajudi a percebre el món i a ell
mateix des d'una altra perspectiva, més global, menys rígida,
més flexible, més oberta al seu entorn.
|
Hem
de parar atenció a tot el que necessiten les nostres criatures
per a la seva formació, i hem d'estar amatents al gran
patrimoni que ens ha llegar les petites i grans tradicions.
|
Quines
maneres hi hauria d'apropar-nos a aquesta espiritualitat en acció?
|
Podem
ajudar-los a diferenciar la inconsistència de la il·lusió
de tenir més i més. Ensenyar-los a estimar sense
posseir. Obrir-los a la idea del canvi. Donar al nostre alumnat
espais de silenci, per trobar-se ells i elles mateixos, perquè
es puguin analitzar els pensaments, les emocions. Fer-los sentir
el moment en què viuen. Augmentar-ne la sensibilitat, perquè
captin amb totes les seves forces la subtilesa del que els envolta.
Fer-los adonar de la interdependència de tot. Fer-los conscients
de la gratitud que com a éssers humans devem a tot el que
té l'alè de la vida, i tantes i tantes coses.
|
|
Com
he dit abans, la visió transcendental de l'individu no
pertany a l'àmbit de l'escola laica, i les famílies
que combreguin amb aquesta opció formaran la criatura a
partir de la seva tradició religiosa o laica; el que si
que crec és que, qui opti per aquests camins ha d'intentar
compatibilitzar els seus principis amb la tolerància i
la llibertat, fonaments per reconstruir un món millor.
|
Article
extret de la revista de l'escola nº43 del mes de desembre 08
|
