La nit del 23 de juny, a les poblacions catalanes, celebrem la festa de Sant Joan tot donant la benvinguda a l’estiu. És la nit més curta de l’any i està envoltada de màgia, símbols i llegendes. Sant Joan és una nit per descobrir.
Sant Joan és la nit del solstici d’estiu, que significa el moment en què el sol és al punt més alt del seu recorregut, a partir del qual comença a minvar. A la festa de Sant Joan es venera l’astre rei com a símbol de fertilitat i riquesa i, alhora, amb les fogueres que s'hi encenen se li vol conferir les forces que està perdent.
Les herbes és el primer element màgic de la nit de Sant Joan. Es creu que les plantes centupliquen les seves propietats remeieres aquesta nit, i algunes, com la farigola, el romaní o la mateixa herba de Sant Joan (o berbena), es recullen per fer guariments.
"Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any"
El segon símbol de Sant Joan és l’aigua. Es diu que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts guaridores, i per això és costum en alguns indrets banyar-se al mar o mullar-se amb la rosada dels prats a trenc d’alba..
"Bany de Sant Joan, salut per tot l'any"
El foc, les fogueres, és el tercer símbol en què es basen els ritus ancestrals d’aquesta nit. El foc és l’element purificador que ens allibera de la mala sort i, per això, durant la nit de Sant Joan, s'alimenta llençant-hi mobles vells. El foc més popular de Catalunya és la Flama del Canigó, que cada any s'estén per diverses poblacions per encendre-hi les fogueres.
"Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any"
Els continguts d’aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s’indica el contrari.