Valoracions de l’experiència pilot, 2008-2009
Durant el curs 2008-2009 l’alumnat de tercer d’ESO d’alguns instituts d’ensenyament secundari de Barcelona i d’alguna ciutat de l’entorn han realitzat, com a experiència pilot, el recorregut per la ciutat de Barcelona, a través de cinc dels nou itineraris que el Museu d’Història de Barcelona ha proposat perquè els joves estudiants puguin conèixer i començar a familiaritzar-se amb la història i l’espai barcelonès.
Realitzant aquests cinc itineraris per a Barcelona es pot fer un viatge que travessa la ciutat. de Pedralbes i al Poble Nou, passant per l’Eixample i Ciutat Vella, o a la inversa.
Com que és una experiència pilot, en alguns IES s’ha donat la l’opció que només se’n fessin tres del cinc i en d’altres, a tall de prova, n’han fet només un. Això vol dir que els qui han fet això no han realitzat el viatge per a Barcelona sinó que han fet només una “incursió”.
El treball “Viatge per Barcelona” està vinculat a la Geografia de 3r curs d’ESO , és de caràcter obligatori i té un valor ponderat sobre la nota que cada Institut decideix.
La característica més notables del “Viatge per Barcelona” és que els itineraris els han de fer els estudiants tots sols, sense que els acompanyi cap professor, amb grups de 3 a 5 persones, y en horaris no lectius. L’alumnat ha de deixar constància dels seus itineraris en un Quadern de Viatge on han de reflectir impressions, sentiments, imatges, coneixements apresos i respostes a les qüestions que cada recorregut proposa. Gairebé tothom ha triat els dissabtes al mati per “viatjar” per Barcelona.
La valoració que alumnes i professors/res n’han fet és la següent:
Alumnes
Valoren positivament el fet de poder anar sols per Barcelona. Alguns és la primera vegada que ho fan. Altres han hagut de convèncer els pares perquè els deixessin anar amb els companys i creuen que han aconseguit una bona cosa. Han perdut la por a perdre’s. Els ha agradat haver de fer una tasca escolar fora de l’horari de classes i ho han trobat divertit, sobretot “estar sense el profe”
Troben molt bé haver après a interpretar un plànol i a orientar-se per la ciutat. Un noi diu que a partir del tercer recorregut ha estat més fàcil perquè ja havia après a orientar-se amb el plànol. Altres diuen que han fet els recorreguts sense plànols, només amb les indicacions dels itineraris i que creuen que així han conegut millor la ciutat. Algú ha dit: “Hem après que amb una targeta de metro es pot visitar Barcelona”.
Els ha agradat molt conèixer parts de les ciutat que desconeixien completament i això els ha sorprès gratament. També els han sorprès parts de la ciutat que ja coneixien però que “no es veuen igual si vas amb els pares”. Molts dels qui resideixen fora de Barcelona han experimentat per primer cop el fet d'anar sense els seus pares o persones grans a Barcelona. Han considerat que amb aquests “deures” els han tractat com si fossin persones grans.
No valoren tan bé la llargària dels recorreguts. Alguns els han hagut de fer en dos dies, dos dissabtes, encara que la majoria ha pogut fer un recorregut cada matí de dissabte.
No els ha agradat tant l’haver d’escriure “molt” en cada recorregut. Han hagut de fer un “gran esforç” per escriure tant perquè “no hi estem acostumats”. Alguns només han respost estrictament les qüestions que se’ls demanaven en cada recorregut.
Professors/res
Valoren positivament que els estudiants hagin reaccionat molt bé a la proposta del Viatge per Barcelona. “Van rebre la proposta amb entusiasme” sobretot el fet d’anar sols per la ciutat. Si ho haguessin fet amb professors, l’acceptació no hauria estat la mateixa.
Seria important informar millor l’alumnat que si fessin bé el Quadern de Viatge tindrien pràcticament el treball fet i també seria important recordar constantment que una part del treball es reflecteix amb imatges i comentaris d’aquestes. És imprescindible que l’alumnat consideri que el “Quadern de Viatge” és una eina de treball i explicar-los bé com fer-lo i transformar-lo en un treball de final de curs.
Els resultats dels treballs són molt desiguals, però tenen més a veure amb les capacitats i aplicació de cadascú que amb la dificultat intrínseca del treball en si mateix. Hi ha molts alumnes que no posen ni una paraula més de les que corresponen a les qüestions de cada recorregut i en n’hi ha d’altres que ho amplien amb les explicacions i impressions corresponents. Potser caldria que en els recorreguts en lloc de formular qüestions i preguntes es proposessin més accions que estimulessin a la l’observació i a l’expressió de les impressions.
El treball del “Viatge per Barcelona” ha estat un estímul per a molts alumnes. Aquells qui feien uns treballs rutinaris, escrits a corre-cuita, han agafat aquests recorreguts amb interès i han treballat més i millor. Però hi ha alguns que no han presentat res de res. Ja que en general, aquest treball és estimulant per a molts alumnes i que té un caràcter transversal, es podria considerar la possibilitat de treballar-lo com a crèdit de síntesi amb les adaptacions que es considerin oportunes per part de les diferents assignatures.
Anna Argilés, Núria Ingla i Rosa Tello
Durant el curs 2008-2009 l’alumnat de tercer d’ESO d’alguns instituts d’ensenyament secundari de Barcelona i d’alguna ciutat de l’entorn han realitzat, com a experiència pilot, el recorregut per la ciutat de Barcelona, a través de cinc dels nou itineraris que el Museu d’Història de Barcelona ha proposat perquè els joves estudiants puguin conèixer i començar a familiaritzar-se amb la història i l’espai barcelonès.
Realitzant aquests cinc itineraris per a Barcelona es pot fer un viatge que travessa la ciutat. de Pedralbes i al Poble Nou, passant per l’Eixample i Ciutat Vella, o a la inversa.
Com que és una experiència pilot, en alguns IES s’ha donat la l’opció que només se’n fessin tres del cinc i en d’altres, a tall de prova, n’han fet només un. Això vol dir que els qui han fet això no han realitzat el viatge per a Barcelona sinó que han fet només una “incursió”.
El treball “Viatge per Barcelona” està vinculat a la Geografia de 3r curs d’ESO , és de caràcter obligatori i té un valor ponderat sobre la nota que cada Institut decideix.
La característica més notables del “Viatge per Barcelona” és que els itineraris els han de fer els estudiants tots sols, sense que els acompanyi cap professor, amb grups de 3 a 5 persones, y en horaris no lectius. L’alumnat ha de deixar constància dels seus itineraris en un Quadern de Viatge on han de reflectir impressions, sentiments, imatges, coneixements apresos i respostes a les qüestions que cada recorregut proposa. Gairebé tothom ha triat els dissabtes al mati per “viatjar” per Barcelona.
La valoració que alumnes i professors/res n’han fet és la següent:
Alumnes
Valoren positivament el fet de poder anar sols per Barcelona. Alguns és la primera vegada que ho fan. Altres han hagut de convèncer els pares perquè els deixessin anar amb els companys i creuen que han aconseguit una bona cosa. Han perdut la por a perdre’s. Els ha agradat haver de fer una tasca escolar fora de l’horari de classes i ho han trobat divertit, sobretot “estar sense el profe”
Troben molt bé haver après a interpretar un plànol i a orientar-se per la ciutat. Un noi diu que a partir del tercer recorregut ha estat més fàcil perquè ja havia après a orientar-se amb el plànol. Altres diuen que han fet els recorreguts sense plànols, només amb les indicacions dels itineraris i que creuen que així han conegut millor la ciutat. Algú ha dit: “Hem après que amb una targeta de metro es pot visitar Barcelona”.
Els ha agradat molt conèixer parts de les ciutat que desconeixien completament i això els ha sorprès gratament. També els han sorprès parts de la ciutat que ja coneixien però que “no es veuen igual si vas amb els pares”. Molts dels qui resideixen fora de Barcelona han experimentat per primer cop el fet d'anar sense els seus pares o persones grans a Barcelona. Han considerat que amb aquests “deures” els han tractat com si fossin persones grans.
No valoren tan bé la llargària dels recorreguts. Alguns els han hagut de fer en dos dies, dos dissabtes, encara que la majoria ha pogut fer un recorregut cada matí de dissabte.
No els ha agradat tant l’haver d’escriure “molt” en cada recorregut. Han hagut de fer un “gran esforç” per escriure tant perquè “no hi estem acostumats”. Alguns només han respost estrictament les qüestions que se’ls demanaven en cada recorregut.
Professors/res
Valoren positivament que els estudiants hagin reaccionat molt bé a la proposta del Viatge per Barcelona. “Van rebre la proposta amb entusiasme” sobretot el fet d’anar sols per la ciutat. Si ho haguessin fet amb professors, l’acceptació no hauria estat la mateixa.
Seria important informar millor l’alumnat que si fessin bé el Quadern de Viatge tindrien pràcticament el treball fet i també seria important recordar constantment que una part del treball es reflecteix amb imatges i comentaris d’aquestes. És imprescindible que l’alumnat consideri que el “Quadern de Viatge” és una eina de treball i explicar-los bé com fer-lo i transformar-lo en un treball de final de curs.
Els resultats dels treballs són molt desiguals, però tenen més a veure amb les capacitats i aplicació de cadascú que amb la dificultat intrínseca del treball en si mateix. Hi ha molts alumnes que no posen ni una paraula més de les que corresponen a les qüestions de cada recorregut i en n’hi ha d’altres que ho amplien amb les explicacions i impressions corresponents. Potser caldria que en els recorreguts en lloc de formular qüestions i preguntes es proposessin més accions que estimulessin a la l’observació i a l’expressió de les impressions.
El treball del “Viatge per Barcelona” ha estat un estímul per a molts alumnes. Aquells qui feien uns treballs rutinaris, escrits a corre-cuita, han agafat aquests recorreguts amb interès i han treballat més i millor. Però hi ha alguns que no han presentat res de res. Ja que en general, aquest treball és estimulant per a molts alumnes i que té un caràcter transversal, es podria considerar la possibilitat de treballar-lo com a crèdit de síntesi amb les adaptacions que es considerin oportunes per part de les diferents assignatures.
Anna Argilés, Núria Ingla i Rosa Tello
© 2009 MUHBA | www.museuhistoria.bcn.cat | T +34 93 256 21 00