Anar d’un lloc a l’altre, tant si anem capficats i pendents d’altres coses con si el recorregut mateix constitueix l’objectiu, és una de les activitats bàsiques de la nostra existència en la qual es fonen molt íntimament emoció i intel•lecció i que, en circumstàncies excepcionals, pot arribar a convertir-se en fil conductor de tota l’experiència humana, seguint la traça de l’Odissea. Però fins i tot els trajectes més elementals, sovint fets d’esma, poden convertir-se en un temps personal especialment ric d’impressions.
El full de ruta que els nois i noies reben per al viatge proposa prendre com a inici algun punt allunyat del propi barri –la visita als ambients més coneguts és molt productiva amb una “mirada de foraster entrenada”- i inclou un variat ventall d’indicacions destinades a estimular l’observació d’aspectes de les infraestructures i els mitjans de transport, la forma urbana, les activitats i les institucions (amb visites a establiments comercials, oficines, centres culturals, associacions i dependències administratives), la condició dels habitants i la seva vida diària (amb entrevistes personals), l’apreciació estètica d’edificis i parcs (amb especial èmfasi en alguns detalls concrets), etc. Les indicacions complementàries de l’esmentat full de ruta proposen aproximacions a partir de la bibliografia i de fonts sistematitzades, per tal de poder situar en el temps històric i en espais més amplis les impressions de les parts del viatge ja efectuades i poder suscitar nous interrogants en les etapes encara pendents.
En la posterior elaboració escrita del recorregut en el “llibre del viatge”, la construcció narrativa segons l’estricta seqüència temporal de la visita, amb text i fotografies pròpies, va seguida de la reelaboració del mateix material segons un esquema primer analític (aspectes urbanístic, econòmic i social) i desprès sintètic (visió de conjunt a escala de les unitats de barri i a escala de tota la ciutat). Que la proposta hagi resultat atractiva i hagi afavorit l’èxit escolar –la majoria de nois i noies aconsegueix acabar-la amb l’orgull d’endur-se el seu “llibre de Barcelona” sota el braç-, amb una activitat que comporta una gran varietat d’aprenentatges transversals, sobretot pel que fa a tipus de raonament, registres lingüístics i habilitats pràctiques, ja seria prou. Però el més important és que un tal exercici acadèmic per la ciutat fora de l’horari lectiu, desdibuixant les fronteres entre el temps escolar i el temps d’oci, ha demostrat ser una important escola de ciutadania.
Cal remarcar la capacitat cohesionadora de la proposta en propiciar l’autoestima, crear relacions personals entre els “companys de viatge” i proporcionar en bon gruix de contactes reutilitzables per la ciutat. També comporta la necessitat de negociar amb els pares el permís per a l’aventura.
El full de ruta que els nois i noies reben per al viatge proposa prendre com a inici algun punt allunyat del propi barri –la visita als ambients més coneguts és molt productiva amb una “mirada de foraster entrenada”- i inclou un variat ventall d’indicacions destinades a estimular l’observació d’aspectes de les infraestructures i els mitjans de transport, la forma urbana, les activitats i les institucions (amb visites a establiments comercials, oficines, centres culturals, associacions i dependències administratives), la condició dels habitants i la seva vida diària (amb entrevistes personals), l’apreciació estètica d’edificis i parcs (amb especial èmfasi en alguns detalls concrets), etc. Les indicacions complementàries de l’esmentat full de ruta proposen aproximacions a partir de la bibliografia i de fonts sistematitzades, per tal de poder situar en el temps històric i en espais més amplis les impressions de les parts del viatge ja efectuades i poder suscitar nous interrogants en les etapes encara pendents.
En la posterior elaboració escrita del recorregut en el “llibre del viatge”, la construcció narrativa segons l’estricta seqüència temporal de la visita, amb text i fotografies pròpies, va seguida de la reelaboració del mateix material segons un esquema primer analític (aspectes urbanístic, econòmic i social) i desprès sintètic (visió de conjunt a escala de les unitats de barri i a escala de tota la ciutat). Que la proposta hagi resultat atractiva i hagi afavorit l’èxit escolar –la majoria de nois i noies aconsegueix acabar-la amb l’orgull d’endur-se el seu “llibre de Barcelona” sota el braç-, amb una activitat que comporta una gran varietat d’aprenentatges transversals, sobretot pel que fa a tipus de raonament, registres lingüístics i habilitats pràctiques, ja seria prou. Però el més important és que un tal exercici acadèmic per la ciutat fora de l’horari lectiu, desdibuixant les fronteres entre el temps escolar i el temps d’oci, ha demostrat ser una important escola de ciutadania.
Cal remarcar la capacitat cohesionadora de la proposta en propiciar l’autoestima, crear relacions personals entre els “companys de viatge” i proporcionar en bon gruix de contactes reutilitzables per la ciutat. També comporta la necessitat de negociar amb els pares el permís per a l’aventura.
© 2009 MUHBA | www.museuhistoria.bcn.cat | T +34 93 256 21 00